Fundació Vila Casas
Facebook Instagram Twitter Youtube Pinterest Vimeo Linkedin Foursquare
SALUT - OPINIó QUIRAL

Opinió Quiral



Consisteix en reunions per a debatre amb especialistes, representants de mitjans de comunicació i institucions del món sociosanitari, sobre el tema anual en què es centra la investigació de l’Informe Quiral.

Cercador:    



Opinión Quiral 40.1: Cáncer de mama y salud reproductiva en la mujer
2019
El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones. El retard en l'edat de l'embaràs està provocant que cada vegada més es produeixin més casos diagnosticats en dones que no han tingut cap infant. Com es pot compatibilitzar, per tant, el tractament del càncer amb el desig de tenir descendència? Els avenços dels darrers anys permeten oferir moltes solucions en aquest sentit. En el Debat Opinió Quiral sobre Càncer de mama i salut reproductiva en la dona que va tenir lloc el passat 22 de novembre van participar diversos experts en genètica i oncologia: el doctor Miquel Gil (cap d'assistència dels serveis d'Oncologia Mèdica i gestor del coneixement de la Unitat Funcional d'Atenció Oncològica de l'Institut Català d'Oncologia) i Pedro N. Barri (director del Departament d'Obstetrícia, Ginecologia i Medicina de la Reproducció-Salut de la Dona de l'Hospital Universitari Dexeus). Miquel Gil va posar l'accent en els avenços aconseguits en la millora de la supervivència del càncer de mama, si bé va afirmar que en el cas de dones joves, una de les preocupacions ha de ser la de preservar-ne la fertilitat. És molt important, per tant, que, abans de començar amb els tractament, l'especialista en oncologia pregunti a aquestes dones de menys de quaranta anys si desitjaran o no de tenir fills en el futur. També va remarcar que el fet de quedar-se embarassada després d'un càncer no augmenta el risc de recidiva ni implica cap perill en la formació del nadó. L'especialista en reproducció assistida i salut de la dona, Pedro N. Barri, va coincidir en la circumstància que la tendència actual d'endarrerir cada vegada més la maternitat es relaciona amb un risc més gran de càncer ginecològic, i més concretament en el mama, a causa que la dona no compta amb la protecció que suposa l'embaràs, el part i la lactància. Va assenyalar que resulta imprescindible explicar-li a la pacient que existeixen estratègies per preservar la seva fertilitat i de quina manera millorar les possibilitats de descendència futura. Això, a més a més, té un efecte beneficiós sobre la manera en què la dona s'enfronta al càncer, ja que reforça a idea que sobreviuran a la malaltia. Van intervenir en el debat tant els dos ponents com periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i de la medecina. Es va remarcar el fet que fins a un 50% dels oncòlegs no informen de les possibilitats de preservar la fertilitat a les seves pacients joves, la qual cosa fa necessari realitzar enquestes a les pacients i publicar-les per tal de tenir dades nacionals, i també millorar la formació dels professionals en aquesta matèria. Així mateix es va recalcar que les evidències que hi ha insisteixen en què el risc de recidiva de càncer és el mateix en aquelles pacients que tenen un embaràs després de finalitzar el tractament que aquelles que no tenen més infants, i també que els tractaments de fertilitat no incrementen el risc de tumors ginecològics. Per concloure, es va assenyalar que la Sanitat catalana ha d'aspirar a desenvolupar un programa transversal, amb una xarxa de centres especialitzats interconnectats, amb informació i actuació compartides que assegurin un accés equitatiu a les persones usuàries del sistema. Descarregar






Opinión Quiral 39.2: Terapia génica
2019
Els avenços en l'edició de l'ADN han provocat que les teràpies gèniques hagin deixat de ser una possibilitat per esdevenir una realitat incipient que es va introduint en el tractament de determinades malalties. Malgrat això, encara hi ha controvèrsia sobre quins han de ser els límits de la seva aplicació. L'objectiu és aconseguir una aplicació transparent, segura i prudent que garanteixi els principis d'autodeterminació i de beneficència o maleficència. En el debat d'aquesta segona Opinió Quiral sobre Teràpia gènica han participat experts en genètica, com el doctor Eduardo Fidel Tizzano (cap de Medicina Genètica de Vall d’Hebron Institut de Recerca - VHIR), que va explicar a les persones participants de quina manera en els darrers anys s'ha vist una translació de la teràpia gènica des de l'etapa experimental vers la pràctica clínica. Tot i els reptes, es va mostrar optimista per les possibilitats de futur que s'obren gràcies a aquestes noves tècniques. També hi va intervenir Núria Terribas (directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas), que va posar en relleu de quina manera la bioètica intenta donar resposta als dubtes que sorgeixen de l'aplicació d'aquestes noves tecnologies. S'hi va referir especialment a les actuacions sobre l'ADN per tal d'obtenir millores qualitatives sense una aplicació terapèutica, la qual cosa suposa una línia vermella que ningú hauria d'ultrapassar. Van participar en el debat els dos ponents, les periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i de la medicina. S'hi va qüestionar l'efectivitat d'organismes com el Comitè de Bioètica d'Espanya o el Comitè de Fecundació Assistida. Si bé es va valorar positivament l'avenç del cos científic en l'obtenció de resultats, es va remarcar la manca de referents ètics que guiïn les recerques. També s'hi va exposar un projecte sobre neuromillores i es va parlar sobre com la població en general participava en el debat ètic i hi aportava el seu criteri. Hi va haver, a continuació, la intervenció d'altres metges assistents, que van apuntar la possibilitat de combinar les teràpies gèniques amb cèl·lules mare i immunoteràpia per tal de seguir avançant en la recerca. A banda de l'aspecte científic, es va ponderar la possibilitat d'accés a aquestes teràpies per part de la població general i l'estalvi que suposaria per al sistema sanitari el poder evitar tractaments de llarga durada i cost elevat. Finalment, es va posar de manifest que cal una especialitat sanitària en genètica a Espanya, la qual garanteixi uns professionals que facin de filtre a l'hora de transmetre als pacients la informació més rellevant perquè puguin prendre una decisió ben assessorada. Descarregar






Opinión Quiral 39.1: Diagnóstico genético
2018
El diagnòstic genètic té un gran potencial i s’espera que canviï la medicina del futur. Anticipar i prevenir malalties mitjançant la identificació d’alteracions genètiques i cromosòmiques pot transformar el paradigma de l’atenció en salut. Tanmateix, hi ha un debat sobre els seus límits ètics. En la primera Opinió Quiral sobre diagnòstic genètic hi participen experts en genètica com ara la doctora Anna Veiga (directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de l’Hospital Duran i Reynals), que va explicar els usos del diagnòstic genètic en la reproducció assistida. Va recalcar que en el cribratge genètic no es tracta de fer un diagnòstic, sinó de seleccionar donants amb unes característiques genètiques determinades que els facin compatibles amb les receptores per prevenir l’aparició de malalties. També hi va participar el doctor Luis Molinuevo (director científic del Programa de Prevenció de l’Alzheimer de Barcelonaßeta Brain Research Center, de la Fundació Pasqual Maragall), que va insistir en la necessitat d’un canvi en la sanitat del futur, que s’hauria de centrar més en la prevenció i no tant en el tractament. En el debat hi van intervenir els dos ponents, les periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i la medicina. Es va indicar que el diagnòstic genètic permet conèixer les bases de malalties hereditàries, detectar portadors de mutacions i confirmar diagnòstics prenatals, neonatals i preimplantacionals, i, fins i tot, millorar la resposta a través de la farmacogenètica. Així mateix, es va recalcar que, malgrat que l’aplicació de la medicina genètica pot tenir un cost elevat i que els resultats seran visibles a llarg termini, invertir en prevenció sempre serà més eficient que no pas fer-ho en tractaments. Es va concloure que el diagnòstic genètic hauria d’estar a l’abast de tota la població, a través de la medicina pública, per fer que disminueixi el nombre de naixements amb problemes genètics. Descarregar






Opinión Quiral 38.2: El cambio social y la salud mental
2018
Són molts els factors que poden incidir en la salut mental, i els canvis socials en són un més a tenir en compte. La incorporació de la dona al mercat laboral, les poblacions immigrants o l’expansió de les noves tecnologies de la comunicació són només alguns d’aquests canvis, l’impacte dels quals moltes vegades no s’ha tingut present. Aquesta opinió Quiral compta amb la participació d’experts en salut mental, el doctor Adolf Tobeña (catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona) que va ser crític amb els plans de salut mentals i va recalcar que el més important és saber definir els problemes i aplicar-los mesures concretes, i la doctora Pilar Solanes (responsable del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona), que va explicar el motiu pel qual una ciutat ha de tenir un pla de salut mental, eina necessària per a articular les accions de tots els agents que intervenen en aquest camp, i va incidir en la necessitat de consensuar un pla a partir del diagnòstic d’una situació determinada i tenint en compte els recursos dels quals es disposa. Va declarar que el pla de salut mental “no es tracta d’una finalitat sinó d’un mitjà, amb mesures concretes que ajudin a afrontar problemes mesurables”. En l’encontre es van realitzar una sèrie d’intervencions entre ells i els diferents participants del debat, professionals de la medicina, periodistes especialitzats en comunicació mèdica i treballadors socials, que van posar sobre la taula els problemes amb què es troben i exposant el canvi que ha experimentat la societat en els últims anys amb l’increment del malestar de la població i les disfuncions mentals que això comporta. Es va insistir en la necessitat de millorar les formes de vida i protegir els drets i el bon tracte de les persones que tenen alguna disfunció en determinats moments de la seva vida ajudant-los a reincorporar-se a la societat. Descarregar






Opinión Quiral 38.1: Salud mental como factor de riesgo de otras enfermedades
2017
La salut mental és un dels principals reptes del nostre sistema sanitari. Les malalties mentals són alteracions de la conducta, de gran heterogeneïtat, que poden afectar l’autonomia de l’individu i han de rebre la mateixa consideració que les malalties orgàniques però amb un plantejament d’atenció multidisciplinària, transversal i integral. Aquesta Opinió Quiral compta amb la participació d’experts en salut mental, el doctor Lluís San (director de Salut Mental del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Barcelona) que va recalcar la necessitat de dignificar la salut mental i donar-li un tractament com el que es dispensa en qualsevol dels trastorns orgànics. Reconeixia que faltaven encara marcadors biològics suficients per al diagnòstic, i la doctora Cristina Molina Parrilla (directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) que va reconèixer que, per l’OMS, “no hi ha salut sense salut mental”. També va incidir que s’ha d’intentar integrar l’atenció tant de la salut física com de la mental. Les intervencions entre ells i els diferents actors del debat, professionals de la medicina i periodistes especialitzats en comunicació mèdica, van treure a la llum la necessitat de la inserció laboral d’aquestes persones com un dels factors per a acabar amb l’estigmatització de la seva malaltia. També es va donar molta importància al paper dels “pacients externs” que, amb la seva visibilitat, ajuden altres malalts a apropar-se als centres sanitaris. S’haurà de potenciar el desenvolupament de nous models assistencials, crear grups de suport amb l’ajuda dels pacients experts formats i aconseguir que en el futur es tendeixi a desplaçar els tractaments de l’entorn hospitalari al comunitari i familiar. Descarregar






Opinión Quiral 37.2: Vacunas. Derechos y deberes del ciudadano responsable
2017
Viure en societat atorga al ciutadà una sèrie de drets individuals, però també li exigeix obligacions i deures pel bé del conjunt de la comunitat. Tots hem de disposar de seguretat sanitària i hem de contribuir a mantenir-la per a protegir la salut individual i col·lectiva. Els brots recents de malalties evitables han provocat un debat sobre la qüestió de l’obligatorietat i voluntarietat de les vacunes. Aquesta Opinió Quiral compta amb les experiències d’experts en vacunes, el doctor Joan Guix Oliver (secretari de Salut Pública de Catalunya) que va recalcar la importància de l’impacte de les vacunes sobre la salut pública. Realitzant un aclariment entre les vacunes que només afecten l’individu i les que afecten també la immunitat comunitària, i del doctor Carlos Rodrigo Gonzalo de Liria (cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron) que va puntualitzar que les vacunes són una activitat bàsica de la salut de la població y de la relació contínua dels pediatres amb aquesta població. Les intervencions entre ells i els diferents actors presents en el debat, professionals de la medicina i periodistes especialitzats en comunicació mèdica, van posar en relleu que els metges haurien de saber explicar a la comunitat que el risc de la malaltia és sempre superior al risc de la vacuna. També es van recalcar els drets que tenen els ciutadans a consentir o no la vacunació i els deures que, alhora, això implica com la solidaritat i contribuir al bé comú. Descarregar




BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia