Els paisatges són plens de cicatrius que testimonien l’acció dels agents de la naturalesa, com ara el vent, el clima, l’aigua, els llamps i les persones. El pagès, amb l’arada, les fa a la terra per poder-hi posar les llavors que han de generar una nova vida, i els nostres cossos també guarden nombrosos testimonis, començant pels senyals del nostre naixement.
Adalina Coromines (Barcelona, 1963) expressa a Cicatrius una voluntat de manifestar la seva identificació amb el paisatge i amb la naturalesa que li són propers i que viu amb gran intensitat. Podria haver-hi una lectura dramàtica que ens portaria a parlar de la cauterització d’alguna ferida, però més aviat esdevé una obra serena, reposada i que té el gust de gaudir de la terra, de la flora, del mar i del cel de l’Empordà, on viu i treballa.