La meva obsessió per entendre
Lisette Pons
M’ha interessat profundament el què i el perquè dels nostres comportaments. Em va interessar saber què soc, qui som. La meva profunda empatia per comprendre la vida em va remetre inevitablement a l’ésser humà i allà hi vaig buscar entendre. Vaig viatjar cap a les arrels dels nostres orígens, aquells de què encara no ens sabem desprendre. Vaig buscar entendre les claus de la nostra evolució. És atzar, l’evolució?
He necessitat incorporar a les meves fotografies l’emoció i el silenci de la meva mirada, i, d’una manera extremadament artesana, a la «cambra fosca» m’he enfrontat a aquesta fase final de la meva obra.
La fotografia m’ha ensenyat a mirar i també a escoltar. Les meves fotografies són el món que m’envolta, impressions, algunes vegades, i significats, d’altres.
Sobre l’escolta i la paraula,
sobre el temps i la vida,
sobre l’ésser humà
retrat d’actituds i necessitats.
Sobre la dignitat com a mirall d’eternitat.