Full de sala


JESÚS DE VILALLONGA

— Vilallonga, l’ull interior

 

“Entre l’angoixa i l’exaltació, treballava dins un món propi i personal. Tot ho observava amb llibertat i humor càndid, amb una mirada plena de fantasia i al·legories.” 

Marta Vilallonga

 

La mostra Vilallonga, l’ull interior vol recuperar i homenatjar la trajectòria de Jesús de Vilallonga (1927-2018), nascut en el si d’una família de terratinents de la Selva (Girona) i que es va convertir en un dels artistes més singulars de l’art català de la segona meitat del segle xx.

El gust per les arts era comú en el seu ambient familiar, en el qual la presència de pintors i poetes era freqüent. Tot i haver iniciat els estudis d’Arquitectura a Barcelona, al cap d’uns anys els abandonà per dedicar-se plenament a la pintura.

Vilallonga va rebre formació al taller del pintor Ramon Rogent (1920-1958), on va conèixer Joan Ponç (1927-1984) —artista i membre fundador del grup artístic d’avantguarda Dau al Set—, i també a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Va continuar els seus estudis a França, a l’École des beaux-arts de París, i a Roma, on va aprendre la tècnica de la pintura al tremp d’ou. El 1954 marxà al Quebec, on, contractat per la Dominion Gallery de Mont-real, visqué durant una trentena d’anys.

És per aquest darrer motiu que va crear gran part de la seva obra al Canadà, el país on va rebre els encàrrecs més importants, com per exemple el mural Retrat imaginari de 24 genis universals d’avui (1981), propietat de la Concordia University de Mont-real i exposat a l’auditori del Visual Arts Complex. El film que trobarem a l’exposició, produït per Robert Desrosiers, mostra el procés de restauració d’aquesta obra.

Tot i residir a l’estranger, Vilallonga no va deixar mai de banda les seves arrels i tornava periòdicament al seu estimat Cadaqués, on es retrobava amb amics i on els aires mediterranis enriquien de nou la seva inspiració. El reconeixement per part dels seus arribaria l’any 2015. El municipi que el va veure néixer, Santa Coloma de Farners (Girona), li va retre homenatge amb una important antològica al Museu Casa de la Paraula, posterior a la que ja es va celebrar l’any 2000 a la ciutat de Thousand Oaks (Califòrnia).

Ara és la Fundació Vila Casas qui acull als Espais Volart la darrera retrospectiva, Vilallonga, l’ull interior, que inclou un nombre important d’obres, entre pintures, dibuixos, escultures i gravats, representatius de les diverses etapes, temàtiques i influències de la seva trajectòria.

Recordat per la seva filla Marta Vilallonga —comissària de la mostra— com una persona meticulosa i constant, el seu art fluctuava entre diversos estils: abstracció, surrealisme, simbolisme i expressionisme, entre d’altres. Tot i que dominava moltes tècniques diverses, la comissària en destaca les que ella considera fonamentals: pintura al tremp d’ou, pintura al fresc, serigrafia, ceràmica, collage, pintura acrílica i escultura, algunes de les quals podem apreciar en aquesta mostra.

En paraules de l’historiador i crític d’art Daniel Giralt-Miracle, “Vilallonga no va ser un pintor catalogable. Treballava amb ‘l’ull interior’ —que Freud va descriure com el més profund i el més intel·ligent—, la qual cosa li va permetre construir un món indiscutiblement personal”. En això coincideix amb Luis de Moura, professor de la Universitat de Mont-real i profund coneixedor de l’obra de Vilallonga, que va concloure: “Resumint, Vilallonga és dels que, durant la segona meitat del segle xx, opten deliberadament per la figuració i continuen creient en el poder alliberador de la imaginació.”