Ens trobem en una antiga fàbrica tèxtil de finals del s. xviii, rehabilitada com a museu l’any 2009 per la Fundació Vila Casas. Actualment, aquest espai de 5.000 m2 acull la col·lecció permanent de pintura i, a la sala Espai A0, s’hi celebren nombroses exposicions temporals.
Tres edificis més completen l’estructura expositiva de la Fundació: a Barcelona, els Espais Volart (en un antic magatzem de puntes que regentava la família Volart a finals del s. xix) i, a l’Empordà, el Museu Can Mario d’Escultura Contemporània (una fàbrica de suro rehabilitada a Palafrugell) i el Palau Solterra, Museu de Fotografia Contemporània (un palau d’arquitectura civil gòtica del s. xv a Torroella de Montgrí).
ESPAI A0
ENRIC ANSESA
— Persistències
Un quadre ha de contenir tot l’univers al seu interior.
Enric Ansesa
Persistències és una exposició que aplega obra de l’artista Enric Ansesa des dels anys setanta fins a l’actualitat, en un homenatge a cinc dècades de trajectòria.
Ansesa va néixer el 1945 a Girona, ciutat on s’inicià en la pràctica artística i on encara resideix. Qui entri al seu estudi de seguida trobarà referències a Kazimir Malèvitx (1879-1935), un dels artistes que, juntament amb Joan Miró (1893-1983) i Lucio Fontana (1899-1968), han influït més en el seu plantejament creatiu.
De Malèvitx, creador del suprematisme, ha adoptat el pensament reduccionista dels elements pictòrics: “Soc una persona de mínims”, confessa. Una trentena de quadres negres de petit i mitjà format omplen una de les parets del seu estudi. També el creador rus, en la seva primera exposició a Petrograd l’any 1915, L’última exposició futurista de pintura (0,10), penjà pintures de diverses mides; unes obres que van suposar l’alliberament de la representació pictòrica i que van obrir el camí cap a l’abstracció.
La influència de Joan Miró, també present en la creació d’Ansesa, es tradueix en forma de notes subtils de colors en alguns dels seus llenços, mentre que Lucio Fontana s’hi manifesta amb allò que Ansesa anomena sutures, una resposta plàstica a les fissures característiques d’aquest precursor de l’espacialisme (corrent pictòric que cerca captar moviment, temps i tridimensionalitat).
El títol de la mostra, Persistències, posa l’accent en la perseverança de l’artista al llarg de la seva trajectòria: la constància plàstica amb què s’expressa i un pensament molt concret que gira al voltant de les teories de l’infinit i del cosmos.
Ansesa treballa amb el negre des de fa dècades, atret per l’estètica d’aquest color però també per les possibilitats perceptives que ofereix. Un recurs que ha adoptat com a via idònia per expressar plàsticament el seu cosmos intern.
Les superfícies de les pintures expressen pintures diverses a partir d’elements que Ansesa ha anat incorporant amb els anys: inicialment, signes cal·ligràfics que amb el pas del temps s’han ampliat amb creus, línies, punts i leds, a més de les esmentades sutures, entre d’altres.
Enric Ansesa es dedica plenament a la creació, no tan sols de pintures sinó d’il·lustracions, vídeos, llibres d’artista i escenografies. I, més enllà del contingut estètic, se serveix de l’art per a posicionar-se en qüestions socials i polítiques rellevants.
L’artista gironí cerca un llenguatge plàstic i filosòfic contemporani que convidi l’espectador a transcendir la primera impressió i a interpretar les seves obres com a universos on, en paraules del mateix Ansesa, “hi passi de tot”. Per això el crític Francesc Miralles el va definir com “un conceptual que pinta”.