Full de sala


PALMIRA PUIG i MARCEL GIRÓ

— Saudades de São PauloFotografies de Palmira Puig i Marcel Giró

 

De vegades un fa una troballa quan no l’està cercant.

Alexander Fleming

 

Sales LA GALERIAPOU I CAVALLERISSES i AUDITORI

Gràcies a una coincidència, fa gairebé sis anys, entre el nebot de Marcel Giró —Toni Ricart Giró— i la galerista Rocío Santa Cruz a la fira Paris Photo, s’ha pogut aprofundir en l’arxiu fotogràfic de Palmira Puig i Marcel Giró, un matrimoni que es va exiliar al Brasil poc després de la Guerra Civil. Dues personalitats avançades al seu temps, visionàries i valentes, tal com demostren els fets, i que s’estimava la fotografia tant com l’un a l’altre.

Per la informació que es desprèn de la recerca, la seva filosofia al voltant de la fotografia va acostar el matrimoni als cercles més pioners de l’avantguarda artística entre els anys cinquanta i seixanta. Combinar elements conceptuals i tècnics inèdits i alhora incorporar la delicadesa i la sensibilitat inherents a la poesia van ser part de la seva genuïnitat.

Marcel Giró (1913-2011) va néixer a Badalona en el si d’un família vinculada al sector tèxtil. Jove apassionat de la natura i experimentat excursionista, decidí fugir a peu cap a França durant la Guerra Civil. Del país gal va marxar a Colòmbia, on el 1942 es va casar per poders amb la Palmira i des d’on, un cop junts, decidiren partir cap al Brasil.

Palmira Puig (1912-1978) pertanyia a una família intel·lectual de Tàrrega que en acabar la guerra patí greus represàlies per part del règim franquista a causa del seu posicionament republicà. L’ambient cultural que la jove respirava a casa afavorí el desenvolupament d’una delicada sensibilitat artística.

El 1978, Palmira Puig va morir a Barcelona víctima d’un càncer, raó per la qual el seu marit s’allunyà de la creació fotogràfica i va abandonar la seva residència brasilera per reinstal·lar-se definitivament a Catalunya, on visqué fins als 99 anys.

Saudades de São Paulo és un homenatge a l’aportació que el matrimoni va fer al panorama fotogràfic de mitjans del segle xx. Arran de la recerca de l’arxiu fotogràfic de Marcel Giró s’han fet diverses descobertes, però les més inesperades i agraïdes han estat les creacions de Palmira Puig. La seva aportació artística al tàndem creatiu va ser vital, però igual de rellevant va ser el seu propi arxiu, amb un estil personal i independent.

L’Amèrica Llatina rebia en aquell moment diversos creadors que fugien dels conflictes bèl·lics europeus. L’aventura dels Giró Puig n’era una entre tantíssimes d’altres. En arribar a São Paulo es van trobar amb una ciutat moderna i en expansió que oferia infinites oportunitats per a la transformació i amb una estètica urbana tan contradictòria com encantadora. Un escenari ideal per a la captura d’imatges.

En aquell context la fotografia també es transformava a la recerca d’un llenguatge propi, diferent, modern. Anhelava desvincular-se de la seva funció merament representativa de la realitat exterior, apropar-se a un llenguatge més lliure i creatiu i fins i tot experimentar amb recursos fotogràfics. Aquest moviment, conegut com a fotografia moderna, es va donar a l’Amèrica Llatina i, de manera simultània, a diversos països, com ara el Japó, Alemanya i Suècia, entre d’altres.

Al Brasil, el corrent pioner en aquesta línia era el de l’Escola Paulista, formada al voltant de Foto Cine Club Bandeirante, un grup creat el 1939 per fotògrafs, cineastes i artistes nacionals i internacionals. Marcel Giró va ser el primer de la parella a integrar-s’hi, i en va esdevenir una figura clau. Palmira Puig hi va ser admesa posteriorment, el 1956, i es va convertir en una de les poques dones que formaren part del grup experimental. Els anys cinquanta van ser d’una importància vital per a la parella, que el 1953 fins i tot fundà una agència de fotografia publicitària que gaudí d’un prestigi considerable.

L’estil creatiu de Giró es caracteritza per l’ambigüitat entre figuració i abstracció, en moltes ocasions a la recerca de formes, alterant perspectives, contrastant llums i ombres fins al límit, potenciant una freda geometria, tractant la fotografia com un art, sempre a la recerca de nous llenguatges i sense perdre el caire poètic. Les imatges de Puig també són experimentacions al voltant de natures mortes, retrats, paisatges i la figura humana. Les seves fotografies ens apropen a la quotidianitat dels paratges en transformació.

El títol Saudades de São Paulo pretén abraçar aquella sensació de nostàlgia que s’apodera d’un quan es fa evident que el món és en constant transformació, una diversitat d’espais de convivència aliens a la permanència de les coses.

Potser va ser així com es va sentir la parella en els vaivens de la seva estimada ciutat brasilera.