Full de sala


Paul Daly (Liverpool, 1963) va arribar a Barcelona amb 19 anys atret per les figures de Gaudí i de Mies van der Rohe i amb gran curiositat per conèixer en primera persona les seves creacions; no és estrany, ja que aleshores era un jove estudiant d’arquitectura.

El viatge d’Interrail —que el portava per diverses ciutats europees— es va veure interromput durant dues setmanes perquè decidí submergir-se en els carrers d’una Barcelona que ben aviat el captivà. L’esperit que s’hi respirava, la gent, l’arquitectura i el sol era una combinació d’ingredients insòlita per al jove.

Aquest enamorament de la ciutat comtal és el que desprèn la seva obra titulada Rambla (Senescència), que el 2018 va ser guanyadora del Premi d’Escultura de la Fundació Vila Casas, motiu pel qual ara podem gaudir d’una exposició monogràfica de l’artista a l’Espai AO del Museu Can Framis.

Quan Paul Daly es va endinsar en la Rambla per primer cop, va fer una lectura arquitectònica del carrer, tot experimentant una sensació gairebé mística. L’estructura ferma dels arbres, ben alineats i d’amples troncs, que escalen cap al cel amb les seves innombrables branques i branquillons, queda il·luminada per enlluernadors raigs de sol. Aquest joc de llums enmig del passeig i veure’s sota els imponents plataners el van fer sentir com a l’interior d’una catedral.

D’ençà d’aquell primer viatge, l’artista va visitar de tant en tant la ciutat, fins que a la dècada del 2000 decidí instal·lar-s’hi definitivament atret també per la possibilitat d’exercir d’arquitecte. Després de molts anys va emprendre el camí cap a la transformació experimentant amb feines que el fessin sentir més a prop de les seves inquietuds creatives i plàstiques.

Mentrestant, l’espontània invenció d’un llum es va convertir en l’origen de la seva obra actual. Per tal de dissimular la bombeta, va col·locar-hi al damunt una fulla seca. Des d’aleshores no ha deixat d’investigar amb elements de la natura als quals d’alguna manera dona vida a partir de caixes de llum.

L’exposició que ens presenta l’artista amb el títol Living Matter (Matèria viva) aplega un conjunt de 17 peces, 12 de les quals no s’han exposat mai. Paul Daly treballa amb una gran diversitat de materials orgànics, des de fulles diverses a arrels i branques, elements que recull de llocs on es manifesta la natura, ja sigui enmig d’un bosc a la Costa Brava o al parc de Montjuïc, que sol freqüentar. Cada peça que realitza s’estén sobre un vidre que posteriorment retroil·lumina.

El procés és laboriós, ja que tota la matèria orgànica que recull és exhaustivament examinada al seu laboratori i, si així ho considera, manipulada. En algun moment es veu abocat a interrompre el procés natural de creixement i descomposició o de degradació bacteriana i fúngica del material per tal d’obtenir els efectes característics de la seva obra.

El resultat són collages abstractes i subtils amb una àmplia varietat de textures, colors, transparències i fins i tot buits. Peces en què la matèria orgànica és protagonista i en què la llum de les caixes que els sustenten actua com si fos un catalitzador, donant vida als elements exposats. Tal com succeeix a la natura quan el sol il·lumina, Paul Daly fa reviure aquells elements que semblen ja abandonats, oblidats, rebutjats.

En aquesta mostra trobem diversos conceptes o sèries al voltant dels quals ha anat treballant:

Hedges representa l’ocàs de les quatre estacions. Cadascuna de les composicions ens fa arribar els colors, la temperatura i les olors de les transicions estivals. Fixem-nos en l’amplíssima varietat de matèria de la qual es val l’artista en aquestes obres: des de fulles de col a kiwis, pell de taronja, rodanxes de carbassó o arrels diverses.

Forest Floor, un conjunt de tres obres que fan menció als mantells de matèria orgànica que es formen al terra dels boscs. Excepcionals composicions naturals que sovint passen desapercebudes.

Trees és una oda al món interior dels arbres. Una reflexió sobre la interpretació que en fem i una invitació a apreciar l’inestimable valor de les seves arrels i fulles.

What the insects left behind parteix del concepte que allò rebutjat (en aquest cas pels insectes) pot transformar-se en quelcom valuós i bell.

Sculptures parla tant de la fragilitat com de la fortalesa de la natura, així com de la bellesa pròpia de l’envelliment de les coses.

A Gastronomy, l’artista experimenta fins i tot amb peces de menjar (ceba, carbassó, enciam, col...) que combina amb altres de la natura per crear subtils composicions.