Text de sala


Sales 1, 2 i 3

STELLA RAHOLA MATUTES

— BABELIA & OTHER STORIES

«Mirava a les mans com se m’hi feia una obra.

Com més era acabada, més veia, en l’obra, la meva obediència (...).

Perquè el món ens dona les obres com ens ha donat les mans.»

 Perejaume, poema 7 de la secció “Els fets geogràfics”, a Obreda, Barcelona, Edicions 62, 2018. 

Stella Rahola Matutes (Barcelona, 1980) es comunica amb els materials d’una manera gairebé mística. Les seves mans entren en connexió amb diverses textures i articulen moviments fins que sorgeixen formes que flirtegen amb la màgia.

Arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona, i escultora per l’Escola Massana, a la mateixa ciutat, actualment estudia un màster de Belles Arts a la Universitat Goldsmiths de Londres. La seva manera d’entendre l’expressió artística va més enllà d’allò obvi, i nombroses experiències i viatges a l’Àsia, els Estats Units i Europa contribueixen a la seva mirada àmplia i pulcra.

Rahola Matutes combina les tècniques tradicionals de la porcellana, el vidre i la fotografia amb els coneixements teòrics sobre la pràctica artística contemporània i l’arquitectura —va tenir la primera experiència formativa amb l’arquitecte suís Peter Zumthor, conegut per la seva materialitat sensual. 

Descobrir l’obra de Stella Rahola Matutes és una invitació a gaudir de la seva àmplia sensibilitat. Una virtut que té una part d’innata i una altra d’adquirida i que atorga una genuïna personalitat a la seva obra, en què la delicadesa i la fortalesa dansen al ritme d’una intuïció exquisida.

Hereva d’un entorn en què l’estètica i l’equilibri formen part del dia a dia —la mare és dissenyadora d’interiors i el pare és arquitecte—, solca el seu propi camí amb la dedicació pròpia de les personalitats passionals i sota el paraigua d’un intel·lecte que qüestiona el seu entorn.

Aquesta exposició, comissariada per Glòria Bosch i Mercè Vila Rigat, s’estructura en tres àmbits.

A l’espai més oriental de la sala hi trobem Antropologia del paisatge i Porcelain Walls, dues instal·lacions que porten un segell autobiogràfic, tot i que d’entrada potser no ho puguem deduir. Desenes de teules acompanyen tres murs que ens apropen a la textura característica de les parets recobertes de calç. Porcellana portada al límit i cuita a 1.240 ºC, just abans del punt de trencament, són el material i la tècnica emprats per l’artista per parlar de les textures de les edificacions tradicionals a l’illa blanca d’Eivissa. Peces cuites a Suïssa després d’un intens aprenentatge a la Xina. Tot plegat, una oda als seus orígens per part de mare.

A la sala següent hi trobem dues obres de materials ben diferents que dialoguen a partir de la figura geomètrica del cercle: Shui (‘aigua’ en xinès) i Les Nymphéas. La primera consisteix en dues peces d’acer fetes a la Xina i sotmeses a la voluntat de l’artista per imitar el moviment de l’aigua. La darrera es compon d’uns cercles de mides variables fets amb pols de vidre: una reinterpretació d’aquells nenúfars mítics de Monet amb l’objectiu d’atorgar-los una imaginada textura d’escorça lunar.

Finalment, Babelia, Babel i Skyline s’eleven com a protagonistes del darrer espai. Les peces que cobreixen el terra són de vidre bufat per l’artista mateixa. La intenció: oferir-nos un paisatge arquitectònic contemporani tot mostrant-ne les limitacions.

Les construccions modernes disposen de finestrals amplis que regalen llum i transparència a uns edificis que competeixen per oferir la millor opció estètica. Però també presenten limitacions importants i una pèrdua d’humanitat considerable. Per això trobarem les peces de vidre espargides arreu i trencades. És el simbolisme d’una arquitectura imperfecta.

Rahola Matutes recupera tècniques tradicionals com ara la cianotípia, amb la qual ha creat l’obra Skyline, i el col·lodió humit, tècnica amb què ha produït Souvenirs from Babelia.

Babelia & Other Stories és una declaració d’intencions en què la subtilesa, l’elegància i la fortalesa dels materials treballats tradicionalment miren cap al passat per reivindicar un present més ampli i integrador.