Sales LA GALERIA, POU I CAVALLERISSES i LA XEMENEIA
MARIA ESPEUS
— Una mirada
«El retrat és gairebé un paisatge.»
Maria Espeus
L’artista sueca Maria Espeus (Borås, Suècia, 1949), Premi Nacional de Cultura 2017 de la Generalitat de Catalunya, es va iniciar en la fotografia de manera lúdica, gràcies al seu oncle, a l’edat de 10 anys. Quan en tenia 20, a principis dels anys setanta, Espeus es va traslladar a París per endinsar-se professionalment en aquesta disciplina. Però el 1977 va visitar Barcelona i un passeig per les Rambles càlides i alegres del mes de febrer la va captivar per sempre més. Des d’aleshores va residir a la ciutat comtal fins que, fa poc, va anar a viure a la localitat veïna de Badalona, davant del mar.
La seva carrera ha estat molt lligada a l’àmbit de la moda, un sector en què gaudeix de reconeixement i prestigi. Tot i així, la seva mirada àmplia li ha permès viatjar (com ella mateixa diu) a altres sectors, que l’han fet evolucionar. Va ser, per exemple, fotògrafa oficial de les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona i de l’Expo 92 de Sevilla. Un altre cas és la sèrie De l’ombra a la llum, que presentem aquí i que té un caire més social —una tipologia que darrerament està atraient l’interès de l’artista.
Aquesta mostra de Maria Espeus, que porta el títol Una mirada, consta de tres sèries fotogràfiques, la primera de les quals és De l’ombra a la llum (2017). Una proposta que trobem a l’entrada, a la sala La Galeria, i que integren quinze retrats en blanc i negre de dones que han posat voluntàriament davant la càmera de l’artista. Dones que amaguen la cara, que es situen d’esquena, que ens miren directament o bé de reüll... Sigui com sigui, totes comparteixen un patiment: han estat víctimes de violència per part de la seva parella. L’objectiu d’aquesta mostra és conscienciar que el maltractament no es restringeix a cap classe social ni a cap ètnia.
La segona sèrie, Hola, Barcelona, ocupa la sala contigua, Pou i Cavallerisses. Es compon de vint retrats de dones i homes (el retrat és un dels registres favorits d’Espeus), imatges en blanc i negre que l’artista va fer l’any 1982. Hi trobem diverses personalitats del món de la cultura, com ara Carles Santos (músic), Carlos Pazos (artista), Ouka Lele (fotògrafa), Peret (il·lustrador i dissenyador gràfic) i Rosa Vergés (cineasta), entre d’altres.
Als anys vuitanta, totes aquestes persones formaven part d’una Barcelona nova, oberta i en transformació. Una ciutat que havia sortit d’una dictadura feia poc i que es mostrava disposada a deixar-se modelar per les inquietuds dels joves de l’època, plens de vida i creativitat. La seva energia i les seves mirades, així com l’estètica d’aquells anys vuitanta, han quedat immortalitzats per sempre més en aquestes fotografies, que transportaran els visitants (alguns més que d’altres) a un temps que ja sembla oblidat.
La mostra culmina amb la sèrie De rerum natura (2016), que exalta l’atractiu de la natura inherent a les coses, ja siguin objectes, situacions o figures humanes. L’alberga la sala La Xemeneia, al capdamunt de les escales principals del palau.
En aquesta sèrie es poden veure composicions de tipus bodegó amb objectes de la natura, com ara closques de cargols de mar o corals (molts d’ells, procedents de la col·lecció del Gabinet Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona) i espècies vegetals. També hi podem trobar referències al paisatge del mar del Carib i de Cuba, així com als seus habitants, i la nuesa d’un cos femení.
Tot plegat, una oda a la poesia que es desprèn de la senzillesa de les coses.