Full de sala


SALA 1

DIVERSOS ARTISTES

— Maillol Horvat

L’escultor és un home enamorat de les formes.

Maillol

 

La fotografia és l’art de no prémer el botó.

Horvat

 

El 2015 es va publicar un llibre amb el títol de Maillol Horvat (Gallimard - Galerie Dina Vierny) que mostrava fotografies fetes per Frank Horvat (Abbazia, 1928) de terracotes de l’escultor Aristide Maillol (Banyuls de la Marenda, 1861-1944), acompanyades per pensaments del fotògraf.

 

La mostra que presentem ara, comissariada per Àlex Susanna (que signava la introducció d’aquell llibre), posa per primera vegada a l’abast del públic aquestes obres, fruit de la confluència de tots dos artistes. Els visitants podran gaudir en primera persona de 18 escultures i de 59 fotografies que transmeten tota la sensibilitat i la delicadesa amb què escultor i fotògraf van tractar les seves models.

 

Maillol es va formar en Belles Arts a París, però no va ser fins que rondava els 40 anys que es va topar, gairebé d’una manera accidental, amb l’argila i les seves possibilitats escultòriques. Els primers passos com a pintor i com a tapisser, influït pel moviment Arts & Crafts, no van tenir una bona acollida. La greu malaltia que patia en un ull el va abocar a l’escultura, sense ser conscient que aquesta disciplina es convertiria en la seva millor aliada. El 1902 celebrà la seva primera exposició amb el suport del marxant Ambroise Vollard, una mostra que va rebre un bon reconeixement per part de la crítica i que li obriria les portes a una nova vida, ja que li va permetre viure del seu art. Rodin va ser un dels seus primers clients i també una de les figures que influencià la seva obra en una primera etapa. Aviat s’endinsà, però, en el seu propi estil tridimensional, totalment entregat a la idea de perseguir les formes i sempre a partir de figures femenines.

 

Després de la Segona Guerra Mundial, l’obra de Maillol va caure en desprestigi per la seva amistat amb Arno Breker, l’escultor oficial del Tercer Reich, una amistat de la qual Maillol no va voler renegar, en gran part degut a la seva desafecció política. La seva imatge es va recuperar el 1964, quan es va exposar una important sèrie d’escultures seves en bronze al jardí de les Tulleries de París. Juntament amb Rodin i Bourdelle, França reivindicava la figura de Maillol com el seu gran escultor del segle xx. En el terreny internacional, va personificar com pocs altres l’alternativa serena, clàssica i meridional davant l’impressionisme rodinià. A Catalunya, fou un model per a la plàstica noucentista.

 

Horvat ha estat un dels fotògrafs atrets per l’obra de Maillol. Ambdós comparteixen aquesta passió per la dona: si l’un va dedicar mitja vida a donar volum a les formes femenines, l’altre les ha immortalitzat en milers de fotografies, sempre a la recerca de la mirada i expressió de l’ànima. L’ull i la càmera de Horvat són capaços d’extreure allò més genuí, fins i tot de figures de terracota.

 

Horvat va conviure durant mesos amb aquestes figures, que col·locava damunt la taula amb rodes del seu estudi. Cercava amb meticulositat i intuïció el punt en l’espai i l’angle adequats i, quan la seva model estava preparada, premia el botó amb certa serenor i amb l’esperit propi d’un poeta. «Per a mi, la fotografia no és realment un art visual sinó quelcom més proper a la poesia», deia. El resultat: un diàleg entre ell i aquestes dones estàtiques aparentment silencioses però plenes d’inquietuds i pensaments. Horvat va saber escoltar-les i transmetre la seva dimensió espiritual. Pura màgia?

 

Frank Horvat va descobrir una càmera quan era molt jove i de manera gairebé casual. Fill d’una família de metges, va ser gràcies a un oncle seu, aficionat a la fotografia, que s’hi va familiaritzar. Un cop descoberta la seva passió, va fer els primers passos durant la seva joventut a partir d’una visita espontània a l’agència Magnum a París. La rebuda per part del seu futur mestre, Henri Cartier-Bresson, el va deixar fred: «Qui t’ha posat els ulls a l’estómac, Déu?» Aquell comentari va afectar tant Horvat, que, irritat, se’n va anar a la caça del seu instint més pur. Des d’aleshores s’ha mantingut a l’aguait, amb la càmera a l’alçada dels ulls.

Horvat va iniciar la seva carrera com a reporter, però no va trigar a endinsar-se en el món de la moda, tant a Europa com als Estats Units, treballant per a les marques i revistes més selectes. Tot i la fredor d’aquells entorns, ell no va abandonar mai la recerca de la sensibilitat i l’esperit de tot allò que retratava, un estil que va crear tendència.