Text de sala


SALES 1 i 2

JAUME XIFRA

— HOME-NATURA-REALITAT

«Les obres de Xifra són enigmes o reflexos d’una societat conflictiva, incomprensible i injusta de la qual ell no vol deixar de donar testimoni.»

Maria Lluïsa Borràs

 

En aquesta exposició, Home-Natura-Realitat, desvetllarem un Jaume Xifra d’esperit lúdic, poètic i provocador. Nascut a Salt el 1934 i mort a París el 2014, va esdevenir una figura molt crítica amb la societat de consum, amb les estructures de poder i amb les dictadures, i era capaç d’expressar aquest inconformisme d’una manera excepcional en els àmbits artístic i pedagògic. 

Els qui el coneixien destacaven el seu caràcter obert, la seva curiositat i la seva inquietud inesgotable. Així doncs no és estrany que fos el primer artista de la generació conceptual catalana dels anys seixanta a emigrar a França en plena dictadura (el 1959), un cop finalitzats els seus estudis de tecnologia. 

Després de que Xifra morís, els seus germans van cedir més de 200 obres a l’Ajuntament de Salt, motiu pel qual es va celebrar la mostra Home-Natura-Realitat a la Casa de Cultura Les Bernades de Salt el 2018. Aquella exposició troba continuïtat en la que presentem ara als Espais Volart de la Fundació Vila Casas, que constitueix la primera retrospectiva de l’artista a Barcelona. 

 

L’obra d’en Xifra forma part de col·leccions tan destacades com les del MACBA, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, la Fundació Suñol i la Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani. Un reconeixement que respon a una trajectòria creativa, vital i pedagògica molt intensa. 

A començaments dels anys seixanta les seves experiències encara eren molt diverses: va fer de torner en un taller de mecànica a Marsella, es va embarcar en un vaixell de la marina mercant que el duria a fer la volta al món, es va endinsar en la seva formació acadèmica a Aix-en-Provence, va ser assistent dels escultors Apel·les Fenosa i César i va estudiar Cinema. Finalment, l’any 1968 va marxar a Xile, on va descobrir la cultura popular d’aquest país i d’altres d’Amèrica Llatina. 

L’any 1974 fou nomenat professor de l’École nationale de Beaux Arts de Dijon, on va exercir fins a mitjans dels anys vuitanta, i més tard de l’École nationale supérieure d’Arts de París-Cergy, a Cergy-Pontoise. El 12 de juliol de 1987 va obtenir la nacionalitat francesa. 

La mostra es planteja en vuit àmbits que acullen obres fetes entre els anys seixanta i el 2014.

 

  1. El traç de l’informal. 1960-1964. Pintura, gest i matèria. Ratllar i gratar. En aquest període es deixa influir per l’abstracció, especialment per l’obra de Lucio Fontana. 
  1. Crítica a la societat de consum. 1965-1966. L’artista experimenta a partir de pintures fetes amb esprai sobre vinils i amb la tècnica d’estampació dels pochoirs. L’objectiu és deixar el rastre dels objectes sobre el paper, a manera de reivindicació enfront de la societat de consum. 
  1. L’objecte crític. 1967-1968. Expressa el seu malestar respecte a les dictadures i convida, a més, a una reflexió crítica sobre l’art. 
  1. L’objecte ritual. Reliquiaris i objectes numinosos. 1969-1971. En tornar a París després de la seva estada a Amèrica Llatina s’implica en l’objecte ritual. En aquest període alguns artistes reivindiquen el retorn a allò primigeni i els rituals com una recuperació dels orígens de la humanitat. 
  1. Cerimonials i accions rituals. Durant aquesta dècada Xifra col·labora amb els artistes catalans a París Antoni Miralda, Joan Rabascall i Benet Rossell realitzant accions cerimonials. El color i l’objecte adquireixen gran presència simbòlica. 
  1. Objectes impossibles i irreversibles. L’artista trasllada l’esperit ritual als objectes que tenen a veure amb una acció i els converteix en realitats impossibles i irreversibles. 
  1. La màquina de pintar. Scanning. Xifra crea un sistema tecnològic per a retratar les persones en què és vital la participació dels espectadors. 
  1. La formació i la pràctica creativa de Jaume Xifra s’amplià amb el seu vincle amb el cinema, que el portà a realitzar films en col·laboració amb Benet Rossell.