“Sobre los mismos pasos” és el nom que han donat els artistes GregoriIglesias (les Borges Blanques 1966) i la fotògrafa Sabela Eiritz (Lugo, 1991) a l’exposició present, fruit de la seva col·laboració. Havent-se desplaçat a Alemanya i Polònia entre els anys 2016 i 2018 per a visitar alguns dels més coneguts camps de concentració (Sachsenhausen, Auschwitz i Buchenwald) sorgeix aquest projecte artístic consistent en obra pictòrica, per part del Gregori Iglesias, i en fotografies, per part de la Sabela Eiriz.
El Gregori va estudiar belles arts a Lleida, ha viscut a diversos països i viatjat arreu, experiències que l’han convertit en un artista amb força projecció internacional. La seva obra es caracteritza per oferir una gestualitat molt remarcada i per una senzillesa cromàtica, normalment amb el domini de blancs i negres esgrafiats, en codi figuratiu alhora que abstracte.
Quant a la Sabela, graduada en comunicació audiovisual per la Universitat de Santiago de Compostel·la, compta amb el suport del màster de Fotografia i Disseny d’Elisava i d’Estudis Comparats de Literatura, Art i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra, ambdós a Barcelona. La fotografia i la videocreació són els seus dos àmbits més desenvolupats, tot i que les seves creacions s’enriqueixen amb altres mitjans com l’escriptura.
El viatge
Tot trepitjant el terreny visitat, veient, mirant amb detall, escoltant i olorant, els dos artistes s’han deixat emportar per allò que els arrossegava endins. Sensacions, d’entrada, poc amables i agradables, més ben al contrari. Sentint més enllà d’allò que podrien sospitar, recorrent els camins, els mateixos que abans feren altres peus —freds, nuus o esquelètics—, d’aquelles persones que patiren injustament i en nom de les actuals víctimes de la barbàrie humana.
Reflexions
Ambientats en aquest marc fred i ara llunyà, reflexionen sobre la condició humana, tot caminant, a poc a poc, pensant, conversant, qüestionant-se per què el món no funciona bé, per què la història ve marcada amb sang i patiment i no només amb allò més simple, que és l’amor, l’elixir que ens fa sentir tan bé a tots.
Per què no evitem malestar als que vindran? Ells no tenen pas la culpa d’allò que fan les generacions presents.
Poder, avarícia, bogeria, patiment, incongruència, por, ambició, confusió, complex... Per què al llarg de la nostra història ens hem deixat arrossegar pels tentacles del mal, i s’ha provocat tant de dolor, tant de patiment? Per què ens resistim a existir com a éssers veritablement lliures i feliços?