Les escultures del barceloní Lluís Carulla contrasten les formes corbes amb les rectilínies així com el moviment centrífug amb el lineal i, tot i que són escultures que es mouen, estan concebudes per a ser penjades a la paret. Lluís Carulla es mou amb comoditat entre la conjunció de contraris alhora que investiga i experimenta. En el procés creatiu entén l’art com un camp per a l’assaig i l’observació al mateix temps que s’adhereix a alguns dels plantejaments estètics i conceptuals de la història de l’art del segle passat. No obstant, ho fa des d’una perspectiva actual i actualitzada, revisant els materials, les textures, els acabats i posant-los al servei d’un moviment atzarós però controlat.
Una personal i singular exploració del moviment que convida l’espectador a interpretar i reinterpretar allò que veu, tant des d’una perspectiva plàstica com també filosòfica. Les peces no aturen el seu moviment, no deixen d’avançar ni de canviar mai, com tampoc no ho fa l’artista ni ho pot fer l’espectador. La nostra mirada mai no podrà retornar i l’espai, necessari per a inscriure el moviment, també canviarà i ho farà en perfecta simbiosi amb el moviment —imparable— de les peces i del temps.