La belleza es el origen de todo lo que conmueve, lo más puro y profundo; también lo más duro porque duele, del mismo modo que duele criar. Es amor. Como un beso crudo. Y la inteligencia son sus ojos.
Lita Cabellut (Sariñena, 1961) és una artista l’obra de la qual depassa els límits de la pintura convencional. Determinada, lliure, de caràcter fort i apassionada, Cabellut defensa una pintura desvinculada de les directrius que marquen el mercat artístic. Per ella l’art ha d’estar per sobre de tot això i l’artista ha de ser totalment lliure perquè només d’aquesta manera es pot aconseguir l’art per l’art.
Es confessa una privilegiada en el sentit que ha pogut consagrar la seva vida a allò que més la commou, l’emociona i li interessa, que és la bellesa, i allò que considera que millor representa aquesta bellesa és l’ésser humà i el seu cos. Però no per aquest motiu defuig la lletjor, l’una no seria possible sense l’altra, i és en aquest punt que trobem la primera de les moltes dualitats que es donen en la seva obra.
I la següent confrontació de dualitats de què cal parlar per endinsar-nos en el seu univers creatiu és, sense cap mena de dubte, aquella que contraposa l’exploració de l’ànima i el cos de l’ésser humà, allò que hi ha a l’interior i allò que hi ha a l’exterior, allò immaterial i allò material. Lita retrata el cos humà, que la captiva en totes les seves presències però també cultiva el retrat psicològic.
La seva principal preocupació és la diversitat, allò que ens fa diferents i, per tant —i aquí una nova dualitat—, la singularitat de la diversitat. La seva especialitat és la gent solitària i marginal, fet que es fa palès en les diverses sèries que integren aquesta exposició i entre les quals destaquem “Disturbance” de 2015 o “Memories wrapped in gold paper” de 2012, que enllaça al mateix temps amb un altre element recurrent en les seves reflexions: la dona i, més enllà de la reflexió purament de gènere, la dona maltractada.
Per la seva condició de dona, així com per les seves circumstàncies vitals, Cabellut defensa la seva profunda connexió amb el gènere femení, fet pel qual gran part de la seva obra gira al voltant de la condició de gènere. Així Lita reflexiona sobre el sentiment de la dona després d’haver sofert el menyspreu d’altri o d’haver estat sotmesa a maltractaments i la perdurabilitat d’aquest dolor. Cabellut defensa que l’artista ha de donar testimoni d’aquestes realitats com una forma d’estar a la vora de qui les pateix.
Es declara una enamorada de Rembrandt, Goya, Ribera i Velázquez però en la seva obra també traspua l’estudi d’altres grans mestres de la pintura com Dürer, Rubens, Zurbarán, Van der Weyden, Rafael o Ticià. I heus aquí una nova dualitat de Lita Cabellut, i és que a aquest profund coneixement dels grans de la història de l’art, a unes composicions acurades i clàssiques i a un tractament academicista del dibuix, se suma una factura impulsiva i instintiva. En aquest sentit Daniel Giralt-Miracle parla d’un modus operandi que recorda l’action painting de Pollock, que no té en compte condicionants de cap tipus i que es regeix per unes energies internes personals.
Treballa amb llenços de grans dimensions i amb una paleta del tot estudiada i personal, i és que els seus colors, com la seva obra, són intensos i temperamentals, així com el tractament de la factura, matèrica i voluptuosa. Cal destacar que, tot i que també fa servir l’oli, moltes de les seves pintures estan realitzades amb la tècnica de la pintura al fresc.
Lita Cabellut és una artista fèrtil, amb una abundosa obra que s’ha anat nodrint des que tenia només 15 anys i va descobrir la pintura al Museu del Prado de la mà de la seva família adoptiva. En aquesta exposició presentem una mostra que resumeix els darrers 10 anys de creació d’aquesta artista d’origen aragonès, crescuda a Barcelona i establerta a la Haia. Un recorregut, doncs, per algunes de les sèries més significatives que han acompanyat les reflexions d’una de les artistes més significatives del panorama artístic internacional contemporani.