Xavier Prat Riquelme va néixer al barri de Miraflores, a la ciutat de Lima (Perú), el juliol de 1957. Per motius polítics i personals els seus pares hagueren de marxar d’Espanya i, el 1952, després d’un periple per França i l’Equador, s’instal·laren a la capital peruana.
Durant la infantesa Xavier i el seu germà Jordi passaren per diverses escoles. El 1964 el pare va morir de manera inesperada, fet que va portar la mare a prendre la decisió de tornar a Barcelona on el fill gran estudiava medicina. S’hi instal·laren el 1966, quan Xavier tenia 9 anys i Jordi 11, i foren inscrits al Col·legi Sant Gregori. Segurament la influència de la professora de dibuix, Esther Boix, fou decisiva per Xavier, que ja sentia curiositat per la pintura. Més tard, els germans passaren a l’educació secundària i a la universitat, on es llicencià en filosofia i lletres.
Prat va mantenir una forta implicació amb el món de la cultura, vinculant-se a sectors artístics i literaris, el 1976 fou un dels membres fundadors del Taller Literari de Sitges, dirigit per José Donoso. Al mateix temps que va començar a treballar en els tallers d’estampació calcogràfica de Joan Barbarà i Ferrer/Puiggrós, tasca que va mantenir entre els anys 1977 i 1982. Val a dir que en aquests obradors s’hi estampaven planxes d’artistes com Miró, Tàpies, Cuixart, Ràfols-Casamada o Subirachs.
El 1978 realitzà la seva primera exposició de dibuixos al Taller-Galeria Argot de Barcelona i, durant el 1979, va treballar com a relacions públiques de la Galeria d’Art Almirall de Barcelona. Fruit de la forta vinculació amb el panorama artístic i creatiu de la Barcelona de l’època, el 1980 va començar a col·laborar realitzant articles de crítica artística i literària en els apartats de cultura de diverses publicacions i periòdics, tals com El Correo Catalán, Quart Creixent o Vibraciones.
A partir de 1981 es va iniciar en un nou terreny professional: la direcció artística en el sector cinematogràfic. I va col·laborar amb diverses productores de publicitat i documentals. Finalment, vinculat amb el terreny de l’escenografia, cal destacar la seva col·laboració en l’elaboració de maquetes i prototips per a diversos espectacles amb la Fura dels Baus (com la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 92).
El 1981 va participar en l’exposició col·lectiva “Modelos para una fiesta” a la galeria Ovidio de Madrid amb artistes vinculats a la movida madrilenya com El Hortelano, Ceesepe, Guillermo Pérez Villalta o Sigfrido Martín Begué. Aquell mateix any va protagonitzar una mostra individual a la galeria La Rocca de Torí (Itàlia).
El 1982 va realitzar una exposició comissariada per Josep Miquel García a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, la més important de la seva trajectòria. Aquest mateix any va conèixer Maria Rosa Herrero Carbó, Pitu, que esdevindria la seva companya i mare dels seus fills. Visqueren al número 8 del carrer de Maria Cristina, molt a prop del port, i d’aquesta època són moltes de les seves pintures de temàtica marina.
Entre el 1988 i el 1989 es va ocupar de la direcció artística i coordinació en la campanya municipal “Vine al Mercat, Reina” dels Centres Cívics i Mercat de la Boqueria per a l’Ajuntament de Barcelona, i el 1990 va participar en el projecte “Honey Moon” d’Antoni Miralda per a la Fundació Joan Miró. El 1992 va celebrar la seva darrera exposició en vida a la B’Art La Ruïna de Palamós.
L’exposició que presentem s’estructura en cinc apartats temàtics a través dels quals Sergio Vila-Sanjuan, comissari de la mostra, recupera la figura de Xavier Prat, un artista referent de la Nova Figuració dels anys 70 i 80 a Catalunya a través d’un viatge iniciàtic que posa a l’abast del visitant vora 70 peces, moltes d’elles inèdites o que ara surten a la llum després de molts (massa) anys.