Full de sala


Albert García Álvarez va néixer a Barcelona l’any 1928, el seu pare regentava una impremta d’arts gràfiques, fet pel qual a casa es respirava un aire propici per a la creació plàstica i mai no hi faltaven cartolines, llapis, colors i blocs de dibuix. Ja de ben petit l’Albert va destacar per la seva creativitat, ideava escenografies i perspectives i muntava figures i jocs amb papers i cartrons. Prova d’aquesta habilitat artística és el fet que al Col·legi Sant Miquel dels jesuïtes, on estudiava, el pare Vergés, conscient dels dots del jove Albert, el deixava dibuixar en una habitació a part dels seus companys.

Acabada la Guerra Civil, amb 11 anys, es va matricular de comerç i va seguir treballant a la impremta d’Arts Gràfiques, on el seu pare li albirava un futur assegurat. No obstant, aquesta no era la idea que l’Albert tenia com a perspectiva de futur i aprofitava els vespres per estudiar els tres cursos de batxillerat preceptius per ingressar a la Llotja.

En la joventut va ser un dels membres fundadors del grup Flamma, constituït el mes de març de 1948 pels aleshores estudiants de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona: Joan Lleó, Domènec Fita, Romà Vallès, Albert García i Francesc Carulla. El grup es donà a conèixer en l’obra de la pintura mural religiosa i per l’activitat que es desenvolupava a l’estudi-taller del carrer del Carme de Barcelona. La fi del grup arribà per una dispersió dels seus membres, però sense cap mena de ruptura. La data final es podria situar el 1957 amb la pintura i l’escultura de la capella de Sant Sebastià de l’església parroquial de Tossa de Mar.

En aquesta primera etapa la seva obra, tot i que figurativa, ja apuntava algunes de les característiques formals pròpies del seu art, tals com la línia marcada, forta i expressiva. A més d’una gran predilecció pels grans formats, segurament donada per la influència del treball en pintures murals. No obstant, després d’aquest període inicial amb el grup Flamma, la pintura d’Albert García va virar cap a un expressionisme abstracte que l’acompanyaria fins a l’actualitat.

Una fita important la situem el febrer de 1958 (fa gairebé 60 anys) quan va fer la que seria la seva darrera exposició a Barcelona fins la que presentem ara. Va ser a la Sala Jaime’s de Barcelona i hi va presentar un conjunt d’obres expressionistes i abstractes de gran puresa lineal. Poc després es va casar amb Marian McEntire (a qui havia conegut durant una estada a Itàlia) i van marxar a viure a Mallorca. Aquesta estada a les illes va marcar el que seria l’inici d’un gran periple vital que els va portar a viure primerament als Estats Units i, posteriorment, a Nova Zelanda, on s’acabaren establint i on l’artista encara resideix.

Després d’un període relativament curt a les Balears, el 1960 decidiren anar a viure a San Franciso, d’on era Marian. Aquell canvi no significà una aturada en la carrera de l’artista, sinó que en breu ja estava treballant i exposant. Va donar classes d’art en diferents colleges universitaris i va crear i coordinar diversos màsters durant els 10 anys en què visqueren als Estats Units. Durant l’etapa americana va rebre diversos encàrrecs de pintures murals entre les quals destaquen els murals i vidrieres per a l’església Saint Louis Bertrand d’Oakland (1962) i els mosaics per a l’església catòlica Saint Joachim de Madera (1965).

Gràcies a aquesta estada als Estats Units, García Álvarez va entrar en contacte molt directament amb l’abstracció geomètrica i l’expressionisme abstracte per l’empremta deixada per Josef Albers al Black Mountain College de Carolina del Nord i Laszlo Moholy-Nagy a la New Bauhaus de Chicago. Així mateix també va poder conèixer a fons l’obra d’autors com Barnett Newman o Kenneth Noland i Frank Stella, artistes referents de l’expressionisme abstracte i el color-field painting.

El 1972 li oferiren una plaça de Senior Lecturer a l’Escola Elam de Belles Arts, a la Universitat d’Auckland, Nova Zelanda, que acceptà. La plaça, que en principi era com a professor convidat durant un any, es convertí en una posició permanent fins a l’any 1995, en què es retirà. Cal destacar el compromís amb la tasca pedagògica d’Albert García Álvarez que, en aquest període, ocupà els càrrecs de director del Departament d’Arts Gràfiques, director dels Programes de Màster i professor titular.

A Nova Zelanda va compaginar la tasca docent amb la creativa i, tot i el seu convençut allunyament del mercat artístic, ha realitzat nombroses exposicions individuals i ha participat en moltes de col·lectives. Com a professor d’art, va gaudir del reconeixement dels seus alumnes des del principi, el fet de conèixer la teoria de l’art i basar el seu mètode en l’exploració de la creativitat ignorant tot allò trivial, marcava un tret diferencial crucial, tant fou així que va ser mentor de tota una generació d’estudiants d’art que el van seguir en la pràctica de l’art i l’ensenyament com a forma de vida.

Albert García Álvarez practica l’art per l’art i defensa que els temes en l’art només han de servir com a pretext (si és que han d’aparèixer) per a crear. No creu en la noció d’estil perquè per ell crear és trobar l’harmonia en l’obra final, aquella que li permeti veure-s’hi reflectit. Al seu entendre l’art és acció i quan crea no vol comunicar res encara que al mateix temps considera importants les motivacions que s’amaguen al darrere de cada obra, aquesta voluntat de verbalitzar-la i explicar-la, i aquest és un concepte que ha fet arribar, molt conscientment, als seus alumnes de l’Escola Elam de Belles Arts d’Auckland.

Cal esmentar, a més de l’extensa producció artística, la molta obra literària dedicada a temes artístics i a la investigació, no sols la publicada sinó també aquella que resta inèdita. Així com també molts llibres d’autor, entre els quals destaca una traducció a l’anglès il·lustrada del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull, entre d’altres.