Text de sala


Mariona Esteba (Barcelona, 1974). Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona amb l’especialitat de restauració-conservació i amb estudis de postgrau en gestió cultural. Va iniciar la seva creació artística el 2001 moguda per un fort interès per l’experimentació amb diferents disciplines com el gravat, la litografia, la ceràmica, la fotografia o, fins i tot, la dansa contemporània.

A partir de la pintura, el collage i el gravat, Esteba recupera elements de la naturalesa i en genera objectes artístics on l’atzar, entès com un joc, esdevé un element més en la cerca de resultats poètics que revelen la seva visió de la realitat que l’envolta. L’espontaneïtat de les seves imatges troba, al mateix temps, una eina fonamental en la càmera del telèfon mòbil, gràcies a la qual captura la quotidianitat. Esteba, en diàleg amb la societat del segle xxi, se serveix de les xarxes socials com un espai de difusió d’aquesta pràctica fotogràfica.

En aquesta exposició l’artista reflexiona sobre el taller com l’espai més íntimament lligat a la seva producció. El retrobament amb aquest espai després d’una etapa vital carregada de vivències reveladores, esdevé una trobada amb si mateixa, amb els records i les experiències viscudes i amb els objectes i materials que esperen convertir-se en expressió plàstica d’ella mateixa. Esteba entén el taller com l’espai que simbolitza el seu compromís amb l’ofici d’artista, amb la seva creació i, per tant, amb ella mateixa.

Aquesta és, doncs, una invitació a conèixer un espai íntim i particular, carregat de pensaments, reflexions i emocions. I al mateix temps i més enllà d’això, aquest és un homenatge a l’art, l’artista, el taller i l’espectador, un acte d’humilitat i sinceritat davant la grandesa de la creació artística i tot allò que la fa possible.