Anna Bahí (Banyoles, 1972)
Va estudiar art i disseny gràfic a l’escola Eina de Barcelona però la seva formació com a fotògrafa li va venir gràcies al curs de Fotografia aplicada al disseny impartit per Manel Esclusa. D’aquest, Bahí en va aprendre, a més de la tècnica, el llenguatge artístic. Amb ell comparteix uns treballs que semblen fruit de l’atzar, però només aparentment, en els treballs d’Anna Bahí hi ha una voluntat artística evident. Les imatges d’Anna Bahí presenten, des de l’inici, un fil conductor que és l’anàlisi de l’autopercepció a través de la fotografia.
Tal com diu Eudald Camps, les imatges de Bahí són una mena “d’autoretrat espectral i recursiu que es dibuixa i desdibuixa constantment en un intent de construir una identitat que, com és de suposar, resisteix heroicament els embats de la seva fortalesa imaginària”. Les seves imatges parteixen del detall, del fragment que cal reconstruir a partir de la idea del que creiem saber. Una lírica oberta, composta per fragments, petites poesies o versos que ens apropen a un univers de sensitivitats i subjectivitats.