Teresa Romanillos (Barcelona, 1960) és cardiòloga i exerceix a l’Hospital de Sant Celoni. Martí Boada (Sant Celoni, 1949) és científic ambientòleg i geògraf. Entre ells, dos nexes vitals d’unió: la ciència i el Montseny. Un Montseny del qual Boada ha estudiat minuciosament la flora, la fauna, el clima i l’aprofitament forestal i on tots dos troben la seva inspiració artística.
En l’obra que presentem tots dos artistes fan confluir els seus interessos, d’una banda el profund coneixement del territori que brinda Boada i, de l’altra, la inquietud estètica que aporta Romanillos i que converteix les imatges en poesia visual. Es tracta d’unes peces que es comuniquen i es completen gràcies a la mirada de l’espectador, que hi aporta el seu bagatge i, amb això, un punt de vista propi.
Per ells és important l’evolució de l’obra en aquest moment i el fet que, d’alguna manera, allò que veiem o observem ens construeix i, al mateix temps, allò que hem vist prèviament ens condiciona a l’hora d’enfrontar-nos a noves imatges. Es tracta d’un procediment infinit i individual, propi i intransferible. Al mateix temps, en observar un paisatge o qualsevol imatge aquesta passa a formar part de nosaltres mateixos en tant que esdevé part del bagatge que emmagatzemem al llarg del nostre camí vital, en un procés de mimesi entre l’espectador i allò que observa.
En aquesta exposició Boada i Romanillos cerquen presentar unes imatges intuïtives i íntimes, desproveint la mirada de qualsevol intencionalitat prèvia, fins al punt de fregar la representació no figurativa. La imatge es despulla de tot contingut i esdevé traç, i el traç, paraules, i les paraules, emocions.