La càmera esdevé un apèndix de la seva persona on mixtura els conceptes de documental-emotivitat, narracions-sentiments, tot i fragment. Imatges que emanen una espècie de sensació cubista enfront d’una realitat fragmentada; l’espectador se submergeix dins d’un trencaclosques obert a múltiples reinterpretacions calidoscòpiques.