Tot i que parteixen d’un especial interès per l’entorn, les fotografies de Lisette Pons no prenen la distància documental sinó que busquen ser el testimoni de sensacions i vivències de l’artista. Així, esdevenen un fragment de la memòria i d’allò que perdura després del contacte amb el món.
El blanc i negre i el procés d’investigació al laboratori doten el resultat final d’una certa abstracció que afegeix un fort component emotiu a les fotografies. En una època com l’actual en què la imatge fotogràfica és abundant i constantment comunicativa, l’artista proposa unes fotografies silencioses que permeten reflexionar sobre l’existència i el comportament humà.