Inicià la seva carrera en col•laboració amb Eduardo Arranz-Bravo, amb qui s’associà entre 1965 i 1983. En el transcurs dels anys seixanta i setanta va centrar la seva obra en la neofiguració i fou un dels representants més importants del Pop Art d’Espanya. A partir dels anys vuitanta realitzà una lectura personal de la transvanguarda italiana i d’altres moviments pictòrics del moment cap a un estil més abstracte. En els seus últims anys, va adquirir un estil propi, resultat d’una original amalgama de colors, textures i grafismes.
2016
Uneix-te al nostre 
