La seva formació parteix de l’abstracció de l’escola alemanya de Düsseldorf, amb personalitats com ara Polke i Richter. No obstant això, les seves representacions són el mimetisme d’una profunda estimulació de l’obra de Kline, del lirisme quasi dramàtic de Rothko i alhora fidel reflex de les idees romàntiques de Friedrich i Turner. Entorn a l’eix central del paisatge, lloc idoni de meditació, l’essència és alliberada de la seva carcassa decorativa. Joc de veladures, abstracció, accidents plàstics, imatges desenfocades i difuminades, manifesten la doble vessant de l’artista: constructor minuciós d’una acurada tècnica i deconstructor de la mateixa pintura.