La present proposta curatorial parteix d’una tipologia concreta de construccions d’arquitectura rurals esteses pel territori i que, més enllà del seu component d’emmagatzematge i aixopluc, esdevenen elements catalitzadors d’espai i de temps. Aquestes arquitectures, percebudes pel pintor Jordi Fulla com a hàbitats d’intimitat que permeten establir una transposició a allò humà –l’estructura pètria com a dermis–, propicien els nostres estats de somni on projectem un espai de refugi, d’aïllament o de reflexió i que provoquen una simbiosi entre el món immaterial i tangible.
Integrada per pintures, dibuixos i una gran instal·lació pictòrica que transforma en buit i en espai de trànsit – el de la pròpia existència-, l’interior i el llindar de les cabanes, l’exposició, comissariada per Natàlia Chocarro, esdevé un recorregut entorn dels grans enigmes que habiten en la pròpia existència.