Escultor, impulsor del grup —Cogul— que revolucionà l’art català i espanyol durant la dècada dels seixanta, acostant-lo a les noves tendències plàstiques —el constructivisme, el conceptualisme i el Pop Art—, Albert Coma Estadella (Lleida, 1933-91) descriu, a partir de la combinació d’elements mòbils i trobats, un món objectual esquemàtic que s’atansa a l’abstracció i al minimalisme. Coma Estadella treballa la fusta de manera que el seu color natural s’altera i adquireix un cromatisme de factura pop, però que conserva una certa sobrietat que equilibra el conjunt, mostrant-lo com l’exemple arquetípic d’obra acabada.