Pintor i crític d’art que s’emmarca dins del moviment del nou realisme. Com a crític d’art ha publicat treballs a la Revista de Catalunya i és col•laborador habitual del suplement “Culturas” de La Vanguardia de Barcelona, on defensa la pluralitat de l’art contemporani difonent i promulgant l’opinió que la pintura realista no ha deixat de ser un llenguatge artístic plenament vigent i actual. Les seves obres reflecteixen la realitat urbana i uns interiors cromats de l’estètica del còmic, tot destacant la proliferació d’objectes com una de les manifestacions més representatives de la nostra societat consumista.
Va passar la infantesa entre París, Barcelona, Oxford i Florència, i després va marxar a treballar uns anys a Nova York, on va entrar en contacte amb el món artístic del SoHo, el barri on vivia, i on va col·laborar amb l’OMS. Quan retornà a Barcelona, es va sumar a qui, com ella, es rebel·laren contra la domesticació i protagonitzaren el moviment underground, àcrata i contracultural de finals dels anys setanta. La seva obra s’ha exposat en importants centres artístics d’Europa i els Estats Units.
Les sensacions, les impressions i les atmosferes ambigües són reflex d’una treballada imaginació i d’una sensibilitat meditada al llarg dels anys. La seva obra no representa el món exterior sinó que és resultat d’un procés místic d’introspecció. La seva estada al Japó impregna la seva obra pictòrica de poesia i pensament zen, d’una fascinació pels detalls i l’efímer. Captiva la mirada i l’arrossega cap a la infinitud, on es dilueixen les nocions d’espai i de temps.
La seva relació amb l’entorn social i natural el porten a experimentar amb la sensació de totalitat. La seva tècnica se centra en dues vessants: per una banda, la dimensió captada mitjançant la fragmentació de l’espai en 360º que difumina l’atenció en un punt focal i, per una altra, les connotacions extretes de l’ús del negatiu com a resultat final en l’obra. La conjuminació d’ambdues permet a l’espectador multiplicitat de lectures en el temps i l’espai, donant opció a la imaginació sobre una realitat ja viscuda que en aparença no ens deixa passar dels paràmetres establerts.
Juntament amb artistes com Francesc Artigau, Robert Llimós, Joan Mora i altres, forma part del nucli d’artistes de l’anomenada “Generació dels 60”. Ell treballà la tècnica del gravat i amb posterioritat cultivà la pintura i el dibuix. El seu realisme plàstic entronca amb la tradició de l’humanisme occidental impregnada de modernitat, on la subjectivitat de l’artista va mes enllà de la pròpia obra. Les seves pintures figuratives cacen les postures de la model, temàtica infravalorada per la publicitat subliminal, la moda i els avenços tecnològics.
Autodidacte en el camp de la fotografia és actualment conservador i restaurador del Musée National du Mali. Pintor de cartells publicitaris, que fascinat per la bellesa de les dones songhai debuta, els anys vuitanta, dins del camp de la fotografia. Va retratar gent del seu entorn, així com les dones d’arreu del país amb els seus cap trenats i accessoris per tal de delectar-nos i ennoblir uns rostres que transmeten sensualitat i feminitat. El seu treball ha estat exhibit en nombroses mostres d’Àfrica, Europa i Àsia.