Des de fa poc més d'un any, visc en una zona rural aïllat de la ciutat, de manera que el confinament no m'ha variat massa el dia a dia. El que sí que m'ha alterat el ritme diari ha estat continuar les classes en línia. Moltes hores de dedicació, que ara, veient els resultats dels projectes dels estudiants, em fa sentir una certa satisfacció. Tot i així, trobo a faltar les classes presencials, que són molt més enriquidores.
Cada dia he fet fotos des de l'inici de la posta de sol, imatges de l'eclosió de la natura a l'hora bruixa, una frontera difusa entre el dia i la nit.
Ara ens toca pensar, imaginar i esperar des de la incertesa com serà aquesta «nova realitat». De moment, anem amb la boca i el nas tapats.
Únete al nuestro
