Les hores allargades
Els dies de confinament s'allarguen, explorem nous espais en nosaltres mateixos, a l'entorn. El meu se situa en una caseta amb hort a la falda de la serralada de Marina, a la comarca del Maresme.
Després de quatre anys d'haver hagut de deixar la Ciutat, m'he congraciat amb el meu retrobament amb la terra, el silenci, l'àmbit rural. Avui el confinament no em tanca entre murs urbans i em retrobo amb la vida alentida del ritme de la natura. La primavera manifesta la seva gran força, desmenteix les pors propagades per dèbils governs desconcertats.
Avui segueix plovent, no veig el mar ni la ciutat tapats per la boira i la pluja. En sortir del meu refugi veig la seqüència de gotetes de pluja a les branques del til·ler com imitant les fileres de gent a les portes de supermercats i farmàcies, mantenint les distàncies; però també semblen representar el continuum de les etapes de la nostra vida que consumarem sense saber, tal vegada, com hem arribat fins aquí. Tot un poema. La vida no s'atura.
Els nostres refugis, aquests petits espais personals de goig que arriben silenciosament, com de puntetes, en aquestes hores quietes, que ara són allargades.
Únete al nuestro
