Confinada a Barcelona. Saltant d’una ciutat a una altra cada 15 dies, l’atzar em va aturar a Barcelona. Uns dies abans, a Milà, la gent va començar a parlar de la 'prossemica', paraula misteriosa per a l’enigmàtica ciència que estudia la proximitat, la distància relacional i la distància física.
La proxèmica va aparèixer els anys 60 per ocupar-se de la distància que les persones interposen entre elles mateixes i entre elles i els objectes, la diversitat en què diferents grups culturals organitzen l’ús de l’espai.
El seu fundador, l’antropòleg Edward Titchell Hall va establir quatre zones interpersonals:
La distància íntima (0-45 cm).
La distància personal (45-120 cm) per a la interacció entre amics.
La distància social (1,2-3,5 metres) per a la comunicació entre coneguts o la relació professor-alumne.
La distància pública (superior a 3,5 metres) per a les relacions públiques.
Aquests dies no puc deixar de pensar en la proxèmica.
Únete al nuestro
