En aquests últims dies res no canvia, el temps s'esvaeix en un bucle d'incertesa i rutina. Sota les normes de reclusió la tancada ens empresona com un ramat desvalgut, individualitzats en el nostre petit microcosmos.
Hem d'evadir-nos d'alguna manera del confinament mental, la creativitat es transforma en una via d'escapament i les finestres fan de marc d'observació i experimentació, i és en aquest límit entre l'interior i l'exterior on es materialitza una nova realitat construïda.
Per la finestra observem com la naturalesa desperta aliena a nosaltres i a les nostres penúries en un cel més pur on les orenetes planegen lliures en la seva inconsciència
Únete al nuestro
