He viscut aquest confinament amb una barreja de sensacions contradictòries, de neguit i calma principalment. Cal dir que he tingut una sort enorme, per la qual cosa hi ha dies que em sento culpable, conscient de tota la gent que les està passant magres de debò. Professionalment, vam poder estrenar "Contrakant" amb Societat Doctor Alonso al Mercat de les Flors just una setmana abans que es decretés el confinament, i aquest ha coincidit amb un període en què ja tenia decidit amb anterioritat fer una aturada després de mesos de molta feina per fer calaix. He hagut de postposar projectes que volia reprendre durant la primavera, però al mateix temps m'han sorgit projectes que no esperava i als quals he pogut dedicar-me amb cura i sense presses. No he produït res de nou, ni falta que fa, i he tingut tot el temps del món per pensar i projectar.
El confinament m'ha agafat a casa de la meva parella i he passat molt de temps amb ella i la seva filla. He après sobre convivència i sobre criança. Molta jardineria. He cuinat moltíssim i he afinat receptes. Vam començar a fer esport, però no vaig aguantar gaire. Em vaig lesionar fent una fideuà, imagineu-vos. Vaig perdre l'olfacte durant 10 dies i sospito haver passat el virus amb més paranoia que símptomes. He perdut una àvia que va aprofitar l'excusa del Covid per decidir que ja en tenia prou de tot plegat. A ella li vaig poder dir adéu per telèfon, però amb la resta de la família no hem pogut donar-nos un comiat com cal. He pogut posar coses en perspectiva i reordenar prioritats. He llegit i he escrit. He perdut temps amb sèries dolentes i altres plaers culpables. Veig algunes coses més clares i d'altres menys.
M'hauria agradat dibuixar més, això si.
Únete al nuestro
