Per a l’artista el confinament és un estat natural. El corrent sanguini de la història de l'art crea un dibuix sovint marcat per les desviacions i sotracs provocats per crisis, guerres, pandèmies i... grans confinaments. L'artista es podria definir, també, com un expert de la reclusió.
La història està plena de grans confinats, tant obligats com voluntaris, i les obres produïdes en aquests períodes podrien donar per a un annex que explicaria la virtut d'aquesta suposada privació. Fem memòria: finals del s. XIX, un jove compositor s'ha gastat tota l’herència en set vestits de vellut, no pot pagar al propietari una part substancial del lloguer i, aquest, per no deixar-lo al carrer, li ofereix un micro apartament que només pot moblar amb un llit, un petit armari i un piano. Erik Satie, gymnopedista, va crear al seu apartament, que no arribava a 10 metres quadrats, les seves Pièces Froides, tot un món oníric de “danses tortes” inspirat per la fredor hivernal del seu cau. També Joan Miró, en un període d'injustícia i absoluta manca de llibertat, ple d’incertesa, imaginà grafismes a la sorra d'una platja i el “raig d’un pixat sobre la terra seca”, per retrobar-se amb l'acte primigeni del gest. Mai no sabrem res d'aquesta escriptura màgica que probablement va xuclar la humitat de la terra.
Com deia al principi, estar confinat és un estat natural per a l’artista. Per això m'agrada, perquè puc gaudir del silenci i del temps indefinit que ocupen les meves reflexions, imaginar tranquil·lament noves composicions o, simplement, passar hores mirant els meus quadres, coses que el ritme frenètic, els "side jobs" i altres inconvenients d'haver nascut artista al segle XXI, fan disminuir considerablement. Als meus 30 anys, les crisis han marcat la meva carrera, com la de tants artistes de la meva generació (una mica amunt, una mica avall). Ara, amb un futur totalment incert per endavant, tinc clar que hem de recuperar posicions. No hi ha espai per a la por. L'artista no ha de deixar als altres la seva legitimació –encara menys a un mercat–, ha de donar el cop de gràcia a aquest sistema anquilosat, recuperar els espais de confinament naturals i cobrir-se de vellut per crear la seva obra mestra.
Únete al nuestro
