El confinament ha representat segurament per a molta gent un aïllament en relació als seus familiars, els seus amics i amb la pròpia societat, la qual cosa els ha pogut dur a un tancament sobre ells mateixos.
La gran sort dels artistes, com ara escriptors i pintors, és que només els cal un llapis i un full de paper per seguir creant des de casa. Els artistes no paren mai quiets i allò els permet, fins i tot en situacions complicades com la que hem viscut, continuar escapant-se, fer volar la imaginació i relacionar-se amb els altres.
En el meu cas, els llargs dies de confinament m’han permès tenir temps per gravar un tutorial online de dibuix i pintura de retrat. Aquest tutorial està destinat als alumnes de la Barcelona Academy of Art, però està igualment disponible per a tots els artistes interessats d'arreu del món. Ha estat la meva manera d’animar tothom a seguir creant, a conservar la seva motivació en mig de la incertesa i a reforçar els lligams de la comunitat artística.
Una crisi d’aquesta magnitud, però, sens dubte que afecta anímicament els artistes i deixa una petjada en la seva obra. He continuat pintant el meu projecte Si Volse a Retro sobre la Divina Comèdia de Dante, però en el context d’una pandèmia global pintar les ànimes i els seus sofriments ha esdevingut una mena de catarsi personal i ha adquirit, més que mai, una dimensió i un significat universals. He tingut la impressió d’endinsar-me en la foscor fins al punt que em sentia consumit per l’obra. Fins i tot quan em volia dedicar a l’obra més colorista d’altres de les meves sèries, l’angoixa ambient condicionava la meva manera de veure els colors.
