Presoners d'un parèntesi
Un virus cabró i anònim sense llegenda ni literatura, sense filiació científica ni mèdica, un assassí en sèrie, ha conseguit que una gran part de la població que no creu en Déu el trobi a faltar. Al quilòmetre zero de la pandèmia comença un altra forma de vida. La ingravidesa de la incògnita. Ja res ni ningú no tornarà a ser igual. El món presoner d'un parèntesi. Sobrevolat de corbs. Tota una civilització resetejada. Vistos des de fora formem part d'un diorama diabòlic, perplex i incomprensible. Fileres d'éssers humans prescindibles, amortitzats, movent-se en una xarranca macabra, intentant sobreviure. Com costa d'entendre! I d'ordenar. No estarem ja en un món desallotjat, desnonat? Un xec en blanc al destí. Dubtes, basarda i por, molt aviat ens mirarem amb gèlida desconfiança. Les cendres després d'un gran incendi: el nostre patrimoni. Un munt de records d'un món occit. Una cosa que va ser i que mai més no serà. La memòria posada a prova cada dia. L'impacte abstracte del Covid-19 ha posat a la intempèrie la globalització i l'estat del benestar en tota la seva cruesa. Una cataclisme -evitable-?, que anuncia, ara sí, un canvi d'època i de civilització, de costums, de cultura, de relacions, de... Anys i anys il·lusionant-nos, de vegades per imperatiu legal, amb tantes banalitats, amb tot el superficial que envolta el comportament egoista i arrogant. Amb problemes artificials i falses necessitats. I ara un cartell enganxat al front ens recorda la fragilitat humana i el que algun dia ens hauran d'aclarir, aquells a qui els correspongui, la seva actitud i dubtosa eficàcia durant la crisi. La seva falta de previsió. El patiment polititzat. L'enfonsada eficàcia d'un món malalt. I la seva misèria. La inutilitat de la política.
Confinats: la ciutat un immens rusc. La tornada a la cova, a la hibernació permanent. Al niu. A la bombolla amniòtica. A la irascibilitat i la mansuetud. Una estranya sensació de lleugeresa i provisionalitat. De solidaritat i distanciament social. D'una desesperant pèrdua emocional. Darrere de cada finestra, de cada cortineta, de cada vidriera, el baf de la vida domèstica encapsulada al buit, fins no se sap quan. Balcó avall: l'existència buida. L'hora final, recorden? Les famílies convertides en personatges d'un guinyol tràgic. La inquietant espera d'un armistici. Ombres xineses d'un món detingut. Resetejat.
Únete al nuestro
