El confinament m'ha enganxat treballant en la Cripta www.cripta.cat Hi porto dos anys llargs de feina i ja he assolit gairebé un 80% del projecte: el més ambiciós en què m’he embrancat pel que fa a l'Olivar.
L’acabaré?, fins ara ho tenia molt clar, ara ja no tant. Serà el meu testament artístic. Tal com sona. Ben mirat, aquest és un projecte de confinament que va començar fa vint anys quan vaig decidir sortir del món "oficial" de l'art i centrar-me en l'Olivar. Galeries, exposicions, fires, contactes, promocionar-se... competir, escalar: tot plegat, avorridíssim!!!
El mínim que es pot demanar a un artista és que alteri l'ordre de les coses.
L'Olivar no s'acabarà mai, ho sé del cert i de fa temps. Mai no s'acaba res quan treballes amb la natura. Res és el de sempre. La vida i la mort hi són presents a cada pas, a cada instant.
Confinament? Molt bé, gràcies. M’he engreixat 4 kg. La Cripta em consumia. Caminar pel bosc, collir espàrrecs, música, llibres, copes de vi, pel·lis, parlar amb els amics, whatsappejar carregant contra els governs, especialment el del "parte médico oficial" i metges militars carregats de "llaunes".
Però el que em fa més feliç és jugar amb en Teo (5) i en Sam (3), els meus néts (pobrets, quin futur els espera?). Els estic fent un teatre de titelles amb decorats d'obres de Miró. Els personatges del conte són el Sr. Miró i el Sr. Pla. Això ho acabaré. Bé, per acabar: res no anirà bé! I, en el fons, millor, molt millor. Això del Coronavirus dels collons és la Torna. És el darrer avís. Ho resumeix molt bé la pintada apareguda als carrers de Hong Kong:
NO PODEM TORNAR A LA NORMALITAT
PERQUÈ LA NORMALITAT ERA EL PROBLEMA
Llibertat Presos Polítics i Visca la República!
Únete al nuestro
