Garden of the Gods
La rutina ha estat la mateixa. El camí a l’estudi ha estat el mateix, així com els carrers i la distància. Malgrat això, la situació ha deixat aquests carrers buits, en silenci, sumits en una mena de somni passatger. Aquestes sensacions que m’embolcallaven mentre anava a l’estudi, han donat peu al meu propi confinament i ha sorgit la necessitat de treballar la ceràmica per narrar-les.
Ens hem vist obligats a passar moltes hores amb nosaltres mateixos, o amb la família, però això no ha estat gens extraordinari, ja que sempre passo moltes hores amb mi mateix treballant, però el silenci, la calma continguda i el desig de tornar a la normalitat han propiciat que les meves mans es posessin a treballar donant forma a peces de ceràmica que narren una història, o diverses històries, o històries sense final.
El fang, el torn, la xamota, l’aigua, el relleu, els pinzells, la barbotina, tots ells han estat els meus companys d’estudi i m’han ajudat a crear peces que parlen per si mateixes, que s’han adaptat a la situació de confinament, amb personatges encapsulats a les seves pròpies màndorles o realitzant diferents accions, com una mena de lluita entre el bé i el mal.
Únete al nuestro
