El cel imperfecte
He passat bona part del confinament buscant un cel perfecte. Barrejo diferents blaus (ultramar, prússia, cobalt, blau cel) per intentar trobar un cel que mai no em surt. Sempre aconsegueixo un cel semblant, però mai no és el mateix i, sobretot, mai no és perfecte.
No utilitzo ni el negre ni el blanc purs. Sempre barrejo colors. De vegades, faig el negre a partir de blaus i terres. Tapo amb pinzellades les línies que abans he dibuixat, busco la profunditat i repasso una i una altra vegada la llum i les ombres.
Als espais sense gent sempre hi trobo algú... Un so, un eco o una presència. Sempre hi ha una història darrere d'una porta.
Aquests dies he fet un cop d'ull a vells llibres d'arquitectura, buscant espais suggeridors i noves inspiracions. He dibuixat, pintat, barrejat colors, també cuinat, fet llits, posat rentadores i fins i tot un directe a Instagram.
M'he preocupat, he mirat el cel imperfecte i he tornat a barrejar blaus.
Únete al nuestro
