Durant la quarantena vaig tenir l'oportunitat de sortir a fer fotografies gràcies a l'encàrrec d'una revista d'art. La ciutat estava estranyament buida, com adormida, en silenci. No hi havia cotxes ni soroll, només alguns transeünts passaven molt de tant en tant animant un escenari gairebé apocalíptic. Vaig escollir alguns llocs de París i vaig col·locar la càmera en un trípode esperant que algun caminant passés, com esperant un signe de vida. Aquesta fotografia d'una dona amb els ulls tancats forma part d'aquesta sèrie, Les passants, realitzada als Invalides i és per a mi un moment d'interioritat i de silenci compartit.
Únete al nuestro
