Ja fa un cert temps que penso en el concepte de llar. A què ens referim quan en parlem? On se situa aquest espai? Com ens hi relacionem? Per a mi, des de petit, la llar ha estat un espai on refugiar-se, un lloc íntim i privat on als altres no els estava permesa l'entrada, un estat d'introspecció on repensar-se. Aquest espai el podia representar amb una caixa tancada sense finestres i una única entrada per la qual només hi cabia jo. Ara, aquest espai ha obtingut un valor econòmic i social: la intimitat de la llar i les seves representacions s'han convertit en producte. Les imatges que abans formaven part d'allò íntim han perdut el seu caràcter privat i es comparteixen a l'esfera pública, construint un imaginari on la transparència i visibilitat cada dia estan menys relacionades amb la veracitat. S'ha convertit en un espai en construcció i exposició constant, un plató des d'on ser vist, on el fora de camp amaga l'entramat de bigues i vergonyes que no volem mostrar.
Últimament la llar ha esdevingut tota la nostra quotidianitat. Tinc la sensació que ara tenim més present el que suposa la llar i com l'habitem; ha passat a ser un subjecte actiu amb més corporeïtat que mai, del qual en tenim ple coneixement. Internet i les xarxes socials, que l'havien convertit merament en un espai des d'on ser vistos, ara n'han fet el lloc des d'on compartir i participar de la col·lectivitat. Amb sort, potser l'espai des d'on qüestionar-nos i repensar la manera com ens relacionem amb el nostre entorn.
Únete al nuestro
