Traça en l’aire sinuoses línies de ferro; escultures perforades on les ombres s’escolen en la immensitat de l’espai. Tridimensionalitat com a receptacle de fragilitat i alhora consistència, formes simples que contenen un missatge complex que embolcalla una reflexió del misteri i la força de la creació. Núvols que ploren, estructures lleugeres i de dolça fragilitat com coladors totèmics que s’apropien de les lleis físiques de la gravetat i ens aboquen vers la infinitud, més enllà del pur plaer visual.