L’obra de Bleda i Rosa divaga entre l’instant copsat i l’empremta palpable de l’ahir. Fotografies que contenen una dissociació entre les experiències viscudes i el moment reproduït en la imatge: l’instant és testimoni, no com a present, sinó sols com a reivindicació de la nostra memòria. El laboriós procés documental i l’estudi històric dels fets succeïts en aquell lloc no pretenen ser un llegat documental, tanmateix són una aproximació als aspectes i comportaments que formaren part de generacions remotes. Retrats arqueològics, silenci, buit, absència, espais abandonats de dimensió fantasmagòrica... són el reflex de la irreversibilitat del pas del temps.