Acabada la Guerra Civil espanyola i essent encara un nen, va començar a treballar a l’empresa d’arts gràfiques de la seva família, no obstant, aprofitava els vespres per a preparar les proves d’accés per a l’Escola Llotja. L’any 1948 va ser un dels fundadors del grup Flamma, que es va caracteritzar pel treball mural de caire religiós fins que es va dissoldre el 1957. D’aquesta etapa, l’Albert García Álvarez conservaria l’interès per la pintura de gran format així com per la utilització de la línia fortament marcada i expressiva. De tota manera, després d’aquesta primera etapa figurativa, l’obra de García Álvarez viraria cap una abstracció marcada per l’expressionisme abstracte i l’abstracció geomètrica que va poder conèixer de primera mà durant la dècada en què residí a Sant Francisco, ciutat natal de la seva esposa. El 1972 li oferiren una plaça de Senior Lecturer a la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda), que acceptà. La plaça, que en principi era temporal, es convertí en permanent fins a l’any 1995, en què es retirà. Durant aquest període compaginà la tasca docent amb un fort compromís per la seva part i un gran reconeixement dels seus alumnes, amb la tasca creativa. Tot i el seu convençut allunyament del mercat artístic, ha realitzat nombroses exposicions individuals i ha participat en moltes de col·lectives sobretot a Nova Zelanda i als Estats Units. En aquest aspecte cal destacar que l’any 1958 va realitzar la que va ser la seva darrera exposició a Barcelona, a la Sala Jaime’s, fins a la que organitzà la Fundació Vila Casas als Espais Volart l’abril de 2017.