Pintor de sensacions que emergeixen del xoc entre el plaer i el dolor, la plenitud i l’austeritat. A través de les línies horitzontals ens mostra la pell d’alguna part del cos humà. Plecs que són testimonis del pas del temps, resum de vivències i signe identificatiu de la nostra existència. Sobre un fons suau, s’hi superposen veladures, fregat o esquitxos i, per mitjà del grafit traça ombres de formes simples i sinuoses. Tot recobert amb parafina que atorga al conjunt un ambient destenyit i difuminat. Josep M. Codina dóna a la realitat quotidiana una visió innovadora en focalitzar la seva mirada en tot allò que no ha estat objecte de la nostra atenció.