Artista polifacètic, Agustí Penadés troba en l’escultura i la pintura les dues vies de transformació de la matèria, la qual es veu afrontada a les necessitats bàsiques i vivencials de l’univers creatiu de l’artista. Incorporant-la, arrossegant-la, manipulant-la a través del propi gest i de l’espai que ell mateix ocupa, li confereix forma en tots els sentits possibles i dóna com a resultat una topografia informalista i conceptual dels passatges de la seva ment. Una obra pura i visceral que recupera el sentit universal del contacte entre l’ésser humà i la terra més primària, on la pintura, el ferro, el carbó i la fusta, entre d’altres, són els aliats lingüístics del gran missatge cognitiu de l’artista cap al món.
Alberto Peral forma part d’una generació d’artistes que germina a inicis dels anys noranta i que representa la renovació plàstica espanyola del segle XXI. La seva trajectòria professional s’emmarca dins la versatilitat disciplinària que va des del dibuix, la fotografia o l’escultura, fins a la instal·lació i el vídeo. La subtilesa és un dels trets essencials del seu treball, invoca sempre la bellesa simple i el seu poder simbòlic. Classicisme, harmonia, sensibilitat i l’art de la música reflex d’un ordre còsmic, són els fonaments d’una experimentació formal de coherència conceptual.
Arrenca del paisatge, d’atmosferes que amb un llenguatge espacial, gestual i sígnic li serveixen per projectar estats interiors íntims, evocadors de totes aquelles sensacions percebudes davant la natura. Pintura que es compon de realitats i d’intuïcions, forma i expressió, raó i passió i d’un equilibri entre matèria i esperit. Fa ús del grattage i del dripping, recursos tècnics propis de l’informalisme i de l’expressionisme abstracte, així com també de veladures superposades. Sota una paleta de colors mediterranis esborra els límits entre la figuració i l’abstracció, entre la realitat i la fantasia per dialogar en un espai fronterer on les dicotomies conviuen en harmonia. Guardonada amb el Premi Sant Jordi, l’any 1979.
Pintor que estructura i erigeix superposicions cromàtiques d’abstracció geomètrica. Sota la repetició seqüencial s’hi amaga una voluntat expressa de rompre l’ordre sense cercar referents en la realitat. Paisatges de la imaginació, espais determinats per la llum, el color i l’alternança de franges verticals i horitzontals. Pràctica que invoca el joc òptic de l’Op Art i l’art cinètic sorgits en la dècada dels seixanta. Igual que Daniel Buren i Sean Scully, fa una reflexió sobre la forma, la textura i el color.
L’obra fotogràfica de Lluïsa Petit neix de la conjunció dels coneixements dels mons de la publicitat i de l’art. Filla de pare publicista, ha estat directora de fotografia de diverses agències publicitàries. Especialitzada en l’àmbit de la moda i dels retrats ha elaborat campanyes publicitàries per a grans multinacionals. Dins del fons fotogràfic de la Fundació Vila Casas es troben les 52 imatges del Livro de Retratos, que es va presentar a Sao Paulo l’any 1993 després de recórrer diferents ciutats brasileres. Fa temps que ha establert la seva residència a Girona des d’on du a terme nombrosos projectes expositius. També ha editat diversos llibres de fotografies protagonitzades per la figura femenina.
Des dels anys seixanta és representant d’algunes de les principals escoles avantguardistes i experimentals de l’art català. La seva obra combina diferents disciplines com ara el cinema, la literatura i la fotografia fins a apropiar-se d’un llenguatge de síntesi i d’integritat híbrida. Desvinculat de tota corrent realista, l’artista s’endinsa dins dels límits de la imatge en un univers fantasmagòric i angoixant on la realitat se’ns presenta transvestida, mutilada i fraccionada en espai i temps. De la confrontació entre la bellesa i la perversitat esdevé un art de dualitats on rere tota realitat s’hi amaga l’estranyesa, la inseguretat i l’horror.
Pintor d’olis de gran format que en els darrers anys aposta per la utilització de les noves tecnologies, com ara el vídeo, per evocar de manera més directa i personal les seves inquietuds. En els seus dibuixos presenta personatges i escenaris en situacions efímeres obrint un punt de fuga cap a la ficció i les contradiccions de l’ésser humà. Les relacions humanes que es ramifiquen en el desig, l’aïllament o la degradació del gènere humà així com la seva personal visió de la bellesa i la solitud són els conceptes bàsics de tot el seu treball.