Fotògraf freelance, que s’ha especialitzat en el retrat, l’arquitectura i el món de la publicitat. Ha publicat reportatges d’arquitectura i d’interiorisme en revistes de projecció internacional i des de l’any 1987 ha participat en exposicions col•lectives arreu d’Europa i els EUA. Al llarg de las seva extensa trajectòria ha estat guardonat amb diverses distincions, de les quals s’ha de destacar el Gran Premi Kodak de Fotografia Europea (1989), el Laus Or (1995) i, en tres ocasions (1993, 1995 i 2003), el Lux Or. Rafael Vargas és un tendre observador que sap perpetuar una realitat camaleònica fent ús del domini de la llum, la riquesa tonal, la composició, l’experimentació i la innovació.
Dibuixant i fotògraf. L’obra de Patricio Vélez es construeix com un exercici subtil i delicat, harmònic en tota la seva base compositiva, que fa de paisatges, o nocions d’aquests paisatges, refugis de la seva intuïció poètica. El resultat es reflecteix com una sensació que comprèn des del somni de caire surrealista fins a la troballa del factor científic, tot, amb el component “natura” com a referent.
Nascut en el si d’una família de tradició empresarial, Lluís Ventós va sobresortir com a pintor autodidacte rebel, impetuós i obert al descobriment. El seu estil ha anat evolucionant cap a una síntesi en les formes amb referències al constructivisme rus i que més tard deriva cap a una investigació dels orígens que reflecteix en les seves escultures. La tradició perfumera de la seva família l’aproxima al tractament del vidre i l’ús de la fusta per a realitzar figures que evoquen la simbòlica iconografia de la cultura Rapa Nui i dels moai de l’illa de Pasqua.
Biòleg que ha compaginat la seva professió, dedicada a la dinamització de projectes innovadors de conservació del mar, amb la seva afició a la fotografia. Imatges en blanc i negre, sèpia o multicolors de la vasta i heterogènia bellesa del patrimoni natural de la Mediterrània. Des de la biodiversitat fins a l’ús de l’energia, Miquel Ventura lluita per la millora i la conservació d’un paisatge terrestre i marí, per desvelar a les futures generacions el tresor mediambiental que ens circumda.
El seu treball s’emmarca dins d’una coherència de discurs plàstic, com a síntesi d’impressions i sensacions on resta basculat entre la figuració i l’abstracció, la racionalitat i la irracionalitat, l’ordre i el caos. Seguint les petjades dels renaixentistes, ha atorgat a la seva pintura un caràcter modern, infós de força argumental i d’intensitat compositiva que ressenya l’arquitectura i s’imposa a l’espectador. Amb certa influència cubista, el seu treball evoluciona cap a una acurada i organitzada composició. Creant un llenguatge personal, allunyat dels corrents artístics postmoderns dels anys vuitanta, reptes assumits a través d’un procés d’investigació de la pintura mural.
Pintura acrílica estratificada, resultat d’un minuciós estudi on res és atzarós. Obsessionat per fer visibles les coses etèries i immaterials copsa els efectes lumínics i conforma ombres vaporoses. Cada treball plàstic és una nova exploració que emmagatzema experiència i sensibilitat per tal d’obrir interrogants sobre la certesa de les nostres percepcions. Distorsiona la realitat, oculta objectes i desenfoca les imatges per tal de crear multiplicitat de missatges que divaguen entre l’abstracció i la figuració.