METAMORFOSI CUTÀNIA
Ja fa molts anys que dedico la meva feina com a artista visual al respecte per la natura, a la necessitat de buscar el més autèntic que tenim, el més descontaminat, el més obertament respectuós amb l'entorn: en definitiva, allò que ens oxigena i ens acull per poder viure i enriquir-nos d'allò que ens ofereix. En les meves últimes sèries els arbres ploren i la natura es trenca: ploren de tristesa o esperança, es trenquen de desesperació, deixadesa, manca de cura.
Aquests dies he sentit encara més la necessitat de reviure el que significa estar envoltada d'arbres, de silenci, d'olors i de brisa: ho he pogut tocar però no se'n s'ha permès fer-ho amb les mans, hem necessitat un filtre per no contagiar-nos. El filtre, però, com tots els nostres hàbits, s'ha adaptat a la situació, ha fet ús d'una metamorfosi natural i ha sentit la mateixa necessitat que jo de convertir-se en allò que jo volia: per això els he transformat en natura i han començat ha transpirar salut.
Ara, però, el que em ve al cap és què hagués passat si el virus hagués atacat la natura?
No serà que ens està enviat un missatge d'alerta?
No és por: és consciencia, és prudència.
Join our
