DATE
06/04/2020

---

LOCATION
Barcelona

---

Cada dia al matí, abans de començar la feina a l’estudi, camino fins 
a l’Avinguda Icària per comprar el pa a l'Elias. No és el forn més 
proper però sí el millor, i aquesta petita llibertat em permet fer un

petit passeig. Podria baixar directament per Zamora, o Pamplona,

però prefereixo començar per l’una, agafar la diagonal de Bogatell i

acabar per l’altra. En qualsevol cas, passo sempre davant la presó

de dones de Wad-Ras. Aquests dies, el silenci permet d’escoltar el

cant d’alguna tórtora o els xiscles de les gavines, però el cap de

setmana la gent surt d’hora per comprar croissants i anar al

Consum que hi ha al Centre de la Vila: si en comptes de creuar-te

una persona te’n trobes quatre, ja fa dissabte! 

 

El que més canvia, però, és que els caps de setmana les dones 
de Wad-Ras posen música: per sobre els murs i a través de les 
reixes arriba un ritme suau de reguetón o de rumba. En els vint anys 
que fa que tinc l’estudi al Poblenou he après a estimar aquesta 
presó petita i propera, que permet que els familiars parlin amb les 
recluses des del carrer i que els seus fills vagin a la llar d’infants de 
més prop. Imagino que aquesta proximitat els fa més suportable la 
condemna, que aquesta música que vola fora del seu pati s’emporta 
una mica del seu enyor, com si compartir els obrís portes, i penso 
en el meu ziga-zaga quotidià, que alleuja una mica el meu

confinament de luxe.