Som allò
que ens falta
el negatiu
a contrallum
fet de miratge
Forats, de Carla Fajardo
Confinament?
El terra, miro molt el terra, la meva taula preferida on tinc sempre bona perspectiva i d’on les coses mai no cauen. Escenari pla i dur, pam a pam reconegut, ciment amb lleus imperfeccions per on fins i tot passegen les persones estimades.
Ell esdevé el veritable refugi perquè tot està sota control. Hi ha massa coses allà fora, darrere les finestres que deixen entrar el Sol que dibuixa la fosca ombra que sóc, coses desmanegades, ferides de por i follia, que campen qui sap vers on.
Penso en el veritable sentit de l’“abans” i el “després” intentant esbrinar el que realment val la pena. El sedàs de les desgràcies fa la seva feina i jo la meva.
Confinament? Ja fa temps que hi estava acostumat, però així no. Ara, quan no hi ha pintura negra hi poso betum per consumar l’acció.
Caldrà a partir d’ara mirar el terra amb el cap ben alt, trepitjar-lo fermament i recomençar.
Join our
