Pintor i escultor que modela el ferro policromat. S’inscriu dins d’un estil surrealista d’arrel picassiana en què la dona és la protagonista. Dona de cos volumètric i embolcallada d’una identitat iconogràfica : ocells-sageta, gossos, palmeres, síndries i magranes, fruits rodons i sucosos, símbols de la sexualitat femenina, i alhora al•legories de la fertilitat. Algunes composicions ens recorden els jeroglífics i reforcen el sentit místic de la seva pintura. L’ús del vermell es contraposa a l’austeritat característica de la seva obra. Els tons suaus i les ombres donen relleu a unes figures que es mouen dins d’una planimetria primitiva i suggerent.
Uneix-te al nostre 
