Même si elle m'est contraire (Encara que ella s'hi oposi)

"Quan estava pintant la sèrie "Memòria de llum", un dia vaig veure en una revista l'anunci d'unes joies. No sé per què em va cridar l'atenció aquell reclam publicitari. Les joies en qüestió no tenien res d'especial. El seu disseny era del tot convencional. Algunes fins i tot eren carrinclones. Potser va ser això, aquest punt de carrincló –els objectes de luxe acostumen a ser-ho molt–, el que em va incentivar. Sobre l'austeritat d'aquells fons tènuement il·luminats hi pintaria aquells objectes de luxe. Volia veure'n el resultat de tot plegat. Les joies descontextualitzades sobre un fons on la llum es filtra només per les escletxes van acabar per construir una mena de paisatge de l'inconscient. De vegades les obres sorgeixen de la casualitat, o de l'atzar, d'una taca, de qualsevol fragment d'imatge extret d'una publicació. Tampoc correspon a l’artista buscar-hi gaires més explicacions ni significats, em penso. Tan sols ens cal deixar-nos portar pel que sabem fer i fer-ho tan bé com puguem. Al capdavall, l'anàlisi i les possibilitats significatives d’una imatge són quasi infinites". Vicenç Viaplana